Intel·ligència en un escenari obert
El Barça no deixa que l’ímpetu del Rayo li descontroli un duel que gestiona amb seny
BarcelonaEls escenaris oberts oxigenen el Barça i, si per casualitat el Rayo tenia intenció de tancar-se en un refugi en la seva visita al Camp Nou -una teoria poc compatible amb Paco Jémez-, l’aposta es va trencar al minut de partit amb l’1-0 d’Adriano. Un xut amb rosca va desfer la resistència madrilenya i va encetar un partit plàcid, comodíssim per a un Barça fresc i alegre. No es van poder evitar les ocasions visitants -massa- que embruten defensivament el partit ni tampoc alguna fase de descontrol que preocupa amb vista a pròxims duels més exigents, però el Barça va tenir temps de golejar, de córrer i remenar la pilota per descansar pensant en el City. El marcador, resolt poc abans del descans i ampliat al quart d’hora de la represa, va donar marge per a l’assaig tàctic, el rodatge de Neymar i el descans de Messi.
El Rayo va voler pressionar a dalt i tornar a discutir la possessió als blaugranes com havia fet a Vallecas, però no va ser ni contundent ni puntual contra un Barça que va saber moure bé la pilota. Amb ritme. Amb talent. I amb molta intel·ligència. Conscient que el rival igualaria numèricament la sortida de pilota (amb dos puntes i un migcampista sobre els centrals i Busquets), Martino va provocar els suports de Cesc, Iniesta, Adriano i, fins i tot, Messi per buidar la parcel·la allunyada de Valdés. Va accelerar llavors una passada llarga sobre el salt d’Alexis, que rebia l’ajuda d’Alves. L’aposta va ajudar el Barça a sortir de l’embut quan les altres fórmules, triangular ràpid o el gir àgil d’Iniesta, no superaven la primera línia.
Un forat entre línies
A partir d’aquí, trobar línies de passada va ser qüestió de precisió i paciència. La profunditat dels homes de dalt del Barça mantenia allunyada la línia defensiva del Rayo, que es trencava per dins per l’excés d’empenta dels migcampistes. Van voler sortir a tot i van acabar despullant Baena, venut a la mobilitat interior blaugrana. Les aparicions per dins de Pedro des de l’extrem, les pujades d’Adriano pel carril central, les permutes de Cesc i Iniesta i la caiguda de Messi eren massa fronts per als vallecans, foradats per dins.
El partit tenia aire, però el Barça el va voler respirar amb prudència, acceptant els contracops fàcils però aturant-se per asserenar la possessió per mantenir el duel sota control. En defensa, Cesc i Iniesta van ajudar Busquets per insinuar un invisible doble pivot que pot ser una pista. Un camí intel·ligent de cara al futur.