'Ítaca' de Lluís Llach (1975)

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts

que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Senyor Junqueres, fa temps que va començar vostè el viatge. Per això no he triat la primera estrofa d'aquesta meravellosa obra, la que demana paciència. Ara que ha assumit la responsabilitat de dirigir el partit amb més tradició de casa nostra sap que l'última raó de ser d'ERC és arribar a Ítaca. Molts han caigut pel mateix camí. Uns preparats i generosos, d'altres més val no parlar-ne. Desitjo que sàpiguen posar per davant els objectius als personalismes. Els mateixos egos que es resisteixen a acceptar els seus fracassos i que empresonen el futur. Vostè aporta saviesa i humilitat. No s'aturi mai.

Podeu escoltar aquesta i la resta de cançons dedicades de Gerard Quintana a la llista de Spotify del diari ARA