Phil Collins, Jimmy Page, Joe Jackson i els hereus de Frank Zappa m'haurien de fer un monument. A mi, i als milions de fans que al llarg dels anys els hem anat pagant religiosament una vegada i una altra per la mateixa música. Primer en l'edició vinil de carpeta senzilla que es publicava a Espanya; després comprant per correu o en escapades a Londres l'original de carpeta desplegable per poder llegir les lletres de les cançons; a partir del 1982, en les primeres edicions en disc compacte.
Durant els anys 90 del segle passat vam tornar a finançar els excessos químics, immobiliaris i fiscals dels nostres artistes preferits -i els dels seus intermediaris- tornant a comprar les mateixes cançons en reedicions remasteritzades i caixes recopilatòries, atrets per l'esquer d'un tema que en el seu moment va ser descartat o d'una mescla alternativa. Mai se'ns va oferir la possibilitat de lliurar el suport físic obsolet a canvi d'un descompte en el preu del nou. D'aquesta manera, la indústria cultural ha fomentat la idea que el que importa no és el contingut, sinó l'objecte que el conté. Per sort, la digitalització general els ha deixat en evidència.
Regals com a passatemps
Ja fa un temps que Amazon.com et regala en format MP3 les cançons de tots els CD que hagis comprat, per escoltar-les a l'ordinador, tauleta o iPod mentre t'arriba el paquet. Aquesta setmana l'empresa ha anunciat que aplicarà el mateix sistema als llibres: la funció Match-Book oferirà als clients l'edició digital dels exemplars de paper que hagin comprat des del 1995 i dels que comprin a partir d'ara, pagant un suplement màxim de tres dòlars.
Jo tornaria a llegir molts llibres si no em fes tanta mandra haver de fer-ho en paper. Fins que Match-Book arribi aquí, què els semblaria als editors locals incloure amb els llibres un codi per descarregar la còpia digital?