Periodista i entrenadoraLa semifinal entre Holanda i l’Argentina que es va jugar a São Paulo no va ser, precisament, un dels millors partits que es recordaran d’aquest Mundial del Brasil, aquest Mundial que està sent, per molts, el millor de la història. Però el duel entre l’oranje i l’ albiceleste va deixar moltes imatges, i algunes sí que es recordaran molt més enllà del que duri l’eco d’aquest campionat. En dues hi apareixia Javier Mascherano. I no és casualitat.
El partit del Jefecito, que va donar l’ensurt amb un cop al cap que va estar a punt de deixar-lo fora de combat al primer temps, va ser majúscul. Una exhibició del que és ell: entrega total, pur altruisme, complexa efectivitat tàctica i lideratge absolut. Mascherano va dominar el mig del camp argentí, i això passa tant per tocar la pilota amb paciència i risc zero a la base com per sostenir i tapar els forats en les transicions en contra. Sempre hi era. I tampoc és casual.
Les dues imatges que l’impliquen són el millor resum. La primera el situa en el moment just per evitar que Robben pugui engaltar un xut que, molt probablement, hauria batut Romero i, també molt probablement, hauria eliminat l’Argentina de la final. Mascherano va saltar-se el desastrós balanç defensiu dels centrals, va recular fins a l’àrea petita seguint l’aventura de l’holandès i va fer un tackle atrevit i desesperat per taponar la rematada del jugador del Bayern. Puntual. Precís. Decisiu. Mascherano.
L’acció té un punt de paral·lelisme (potser per la coincidència de la participació de Robben) amb la que, a Espanya, es va elevar a la categoria de miracle, quan Iker Casillas, en la final de la passada Copa del Món, va treure amb la cama una rematada de l’holandès en un mà a mà al descobert.
Però dimecres a la matinada no era la imatge futbolística la que voltava per les xarxes. Era una altra, potser la més potent, que acabava d’arrodonir la figura imprescindible de Javier Mascherano. El capità sense braçal de l’ albiceleste, que ja havia sigut protagonista amb un agitador discurs abans de la pròrroga contra Suïssa, va tornar a agafar les regnes motivacionals del seu equip en el moment clau. Al costat d’Alejandro Sabella, ocupant els seus silencis, va sacsejar els seus companys durant la rotllana amb què es preparaven per al temps extra. I, just abans dels penals, va fer un apart amb el porter Romero, al qual, agafant-li la cara amb les dues mans, li va dir les paraules precises que necessitava escoltar: “Seràs l’heroi”. Senzill. Clar. Sense estridències. Puntual i ple de cor. Com és Mascherano.