Kiko Narváez: “Cal pensar a guanyar, no a revenjar-se”
Narváez va jugar vuit anys a l’Atlètic de Madrid, i va formar part d’aquella generació capaç de guanyar la Lliga i la Copa el 1996. Ara fa de comentarista a la ràdio
BarcelonaKiko Narváez (Jerez de la Frontera, 1972) va jugar vuit anys a l’Atlètic de Madrid, i va formar part d’aquella generació capaç de guanyar la Lliga i la Copa el 1996. Ara fa de comentarista a la ràdio i segueix estimant el club on va arribar el 1993 provinent del Cadis.
¿Com valora un aficionat de l’Atlètic de Madrid la feina de Diego Pablo Simeone?
És com un profeta. Ha agafat un equip sense ànima i ens ha deixat a les portes de ser els millors. Com a exjugador m’agrada molt com competeix l’equip. La filosofia de Simeone és que tant és el rival, tu sempre tens una oportunitat i cal lluitar per aprofitar-la. L’Atlètic sempre farà menys gols que els altres, però en rep pocs. Segurament molta gent pensava que no es podria tornar tan ràpidament a una final europea. I en dos anys ho ha fet.
Com a jugador, Simeone ja era així? ¿Quan era el seu company d’equip tenia la sensació que podria arribar a ser un entrenador d’èxit?
Era exactament igual. Un obsessionat del futbol, vivia gairebé només pel joc, amb una passió espectacular. Sempre volent millorar, aprendre i preguntar. No puc dir que sigui una sorpresa que sigui un bon entrenador. Llavors tothom ja donava per fet que seria un pas natural. Però sí que ha sigut una sorpresa la magnitud del seu èxit a l’Atlètic. Quan va arribar era normal tenir il·lusió, però en un club normalment inestable ha aconseguit trobar l’estabilitat.
A Lisboa, a la final d’ara fa dos anys, l’equip va quedar-se sense energia just al final...
Moltes vegades el futbolista de l’Atlètic és víctima del que és el treball físic i exigent que et demana el Cholo Simeone. De vegades li falta oxigen. Forma part de l’estil de Simeone. Però veient com ha anat l’equip últimament, tinc la sensació que arribarà millor que fa dos anys a Lisboa, quan va caldre lluitar fins poc abans de la final.
Poder guanyar la primera Champions del club, contra el Madrid, i tornant el cop de Lisboa seria especial...
Sí, però cal anar a Milà pensant a guanyar, no pensant a venjar-se del Madrid i aquell gol de Sergio Ramos en l’últim minut. Cal pensar a guanyar. Com s’ha fet sempre. Res més.