L'aigua i les autopistes, els actius més atractius
Barcelona.En només 24 hores i in extremis (el 27 i 28 de desembre del 2012), el departament d'Economia de la Generalitat va aconseguir ingressar prop de 600 milions d'euros per la privatització de les empreses públiques Aigües Ter Llobregat (ATLL) i Túnels de Barcelona i Cadí (concessionària que agrupa l'antiga Tabasa, gestora dels túnels de Vallvidrera, i la societat que explotava el túnel del Cadí). Aquesta xifra, més concretament 608 milions d'euros, correspon als cànons inicials abonats pels adjudicataris.
Des de la seva entrada al Govern, el desembre del 2010, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, portava rumiant quins actius públics podria vendre's per mirar d'esmorteir la sagnia financera a què s'enfrontava. Ràpidament va seleccionar tres companyies públiques com a candidates clares a ser privatitzades: ATLL, encarregada de potabilitzar l'aigua que consumeixen 4,5 milions de catalans, i els peatges dels túnels de Vallvidrera i del Cadí.
En el primer cas, es tractava d'una gran companyia que no podia cobrir els seus costos amb els ingressos (va facturar 72 milions d'euros el 2011 i en va perdre 35) i, encara més greu, no podia fer front a un deute que ja ascendia a 850 milions. A més, havia d'afrontar una sèrie d'inversions a la xarxa que encara engrandirien aquest forat econòmic.
En el cas dels peatges, Tabasa i Cadí -que van fusionar-se abans de privatitzar-se- eren dues empreses amb ingressos recurrents i, en els dos casos, rendibles. Tabasa va obtenir un benefici d'11,4 milions el 2011 i Cadí en va guanyar 1,9. Així, en tots els casos Mas-Colell veia actius que podien interessar al sector privat en dos sectors, l'aigua i les infraestructures, que no estaven presentant oportunitats d'inversió a Espanya. Es dóna la circumstància que totes tres empreses estaven circumscrites al departament de Territori, dirigit per Lluís Recoder, que no sempre va coincidir amb el criteri de Mas-Colell.
El Govern va firmar el contracte d'ATLL el 27 de desembre. Els adjudicataris eren un consorci format per Acciona, el banc d'inversió brasiler BTG Pactual (cadascun amb un 39% del capital), i les famílies catalanes Godia i Rodés (que es reparteixen el 22% restant). Economia ingressaria 298 milions aquell dia i 696,8 milions al llarg dels 50 anys de concessió. No obstant, el consorci perdedor, liderat per Aigües de Barcelona (Agbar), va recórrer la decisió i va iniciar una batalla legal que podria durar anys. En primer terme l'OARCC, organisme dependent de la Generalitat, va anul·lar la resolució del concurs al gener.
El 28 de desembre l'executiu català va formalitzar la concessió de Túnels de Barcelona i Cadí a una aliança formada per Abertis (35%) i, de nou, BTG Pactual (65%). Els adjudicataris van abonar 309 milions al moment i es comprometien a pagar-ne la resta, fins a 430 milions, durant els 25 anys de concessió.
En els dos casos, al final del període concessional, la gestió tornarà a mans de la Generalitat, a menys que les parts decideixin ampliar les concessions.