L’amenaça jihadista, pel broc gros

Farem una prova. Pensi en què li suggereix “un radical islàmic”. Si ha pensat en un terrorista jihadista de l’Estat Islàmic, entendrà les meves objeccions a la portada de l’ Abc en què es veu una fotografia de Nicolás Maduro i el titular “Els EUA investiguen l’ús de passaports veneçolans per radicals islàmics”. Llegeixo la peça per veure’n el detall. Relata dos únics casos. El primer correspon a un tal El Tamimy, de qui es diu que és un “possible militant de Hezbol·lah”. La peça informa d’algunes de les seves activitats: blanqueig de diners, tràfic de droga... però no vincula els diners obtinguts al finançament de grups terroristes. L’altre cas el tracta més de passada: Diab Fattah. El van detenir l’any passat com a sospitós per finançar grups terroristes: no especifiquen si el van arribar a jutjar. Però sí que detalla que els Estats Units el van lliurar a Veneçuela a finals del 2001 (després d’haver-lo interrogat pels atacs de l’11-S) amb el compromís que el retornessin si calia qüestionar-lo més, tot i que va fer-se fonedís de seguida. En tot cas, no resulta excessivament sorprenent que comptés amb un passaport veneçolà. Jo ignoro si efectivament el chavisme va donar algun tipus de cobertura a Hezbol·lah. No em sembla pas inversemblant. Però no m’agrada que a partir d’un parell de casos discutibles -un dels quals conegut ja el 2004, segons llegeixo al Miami Herald - es tregui l’enèsima portada sobre islamistes radicals, que remet de seguida en l’imaginari col·lectiu als terroristes de l’Estat Islàmic (contra el qual lluita Hezbol·lah, per cert). Informar amb precisió de l’amenaça jihadista comporta fer-ho des del rigor dels termes, la ponderació en l’espai dedicat i el reconeixement a la complexitat d’un afer tan delicat.