El 1984 la Federació Italiana d'Esquí va organitzar un espectacle a l'estadi de San Siro. S'hi va instal·lar una rampa, i es va convertir l'estadi de futbol en una pista d'esquí. La idea era cridar l'atenció dels joves i reclutar nous talents. I els va sortir bé gràcies a un jove desconegut. Tots els membres de la selecció van ser derrotats aquell dia per un jove de 16 anys provinent de Bolonya. Aquell nano descarat va superar els esquiadors del Tirol del Sud, la regió d'on surten els campions d'esquí italians, normalment amb cognom alemany. Però Alberto Tomba no era un tirolès amb passaport italià. Més italià no podia ser. Rialla explosiva, pentinat sofisticat, roba elegant. El seu cognom li va donar ràpidament un sobrenom: havia nascut la Bomba de l'esquí.
La Bomba va revolucionar els esports d'hivern a finals dels anys 80 i inicis dels 90. Va guanyar l'or en l'eslàlom dels Jocs del 1988 i el 1992. El 1994, ja veterà, va protagonitzar un descens històric en la segona mànega de la final de l'eslàlom, en la qual va remuntar gairebé dos segons a l'austríac Thomas Stangassinger. Va quedar-se a una dècima de segon de guanyar l'or, però va felicitar l'austríac rient, abraçant-lo com si fos el seu germà.
Havies d'estimar Alberto Tomba. O odiar-lo. En un esport ple de nòrdics freds, ell es comportava com ho fan ara els snowboarders. Cantava, feia ganyotes i cridava. I sorprenia. El 1988, als Jocs de Calgary, va aconseguir dues medalles d'or (al supergegant i a l'eslàlom), però va passar a la història per un altre fet. Mentre era a la Vila Olímpica va veure la patinadora alemanya Katarina Witt. Witt representava la RDA. Tomba era italià. Així que un mur de política s'alçava entre els dos. Però Tomba sabia com saltar obstacles. Se li va presentar davant de tothom, entrenadors i periodistes. "Jo també sóc campió olímpic", li va dir. Segons la llegenda, Tomba va entrar a la seva habitació pel balcó. La història d'amor va ser sonada. Witt va admetre que va existir i que més endavant es van retrobar, tot i que no va ser res estable. Com tampoc va durar la relació amb aquella Miss Itàlia que va conèixer quan ell va formar part del jurat. La Bomba va ser odiat pels que el veien com un cregut. I va ser estimat pels que veien en ell un esquiador esbojarrat. "Ara ja no vaig a dormir a les cinc de la nit després d'estar amb noies. Ara ja tinc una edat. A les tres acomiado les noies i me'n vaig al llit", va dir abans de guanyar la plata el 1994.