Letta alerta que Europa no pot ser una amenaça
Barcelona."Cent per cent satisfet". Així va sortir el nou primer ministre italià, Enrico Letta, de la seva reunió amb el president francès, François Hollande, a l'Elisi. Va ser una reunió més llarga del que s'esperava, amb gestos i comentaris que van evidenciar que hi ha química entre ells -per exemple, Letta va recordar que de petit havia estudiat a Estrasburg.
La de París va ser la segona aturada en la ronda europea de presentació que va dur el cap de govern italià dimarts a Berlín i a Brussel·les i que el durà a Madrid els pròxims dies. I a París va ser on Letta va alertar més clarament que o Europa fa un cop de cap o el projecte se'n pot anar en orris: "Europa ha de tornar a ser una esperança per al poble, no pot ser percebuda com una amenaça, com un ens que ens fa patir. La nostra responsabilitat és donar un futur a Europa. Si no ho fem ens espera un desastre democràtic".
És en aquest context que els dos mandataris van coincidir plenament a demanar, més enllà del rigor pressupostari i l'austeritat, estímuls per al creixement econòmic a Europa. Letta va ser molt clar quan va demanar la mateixa "determinació pel creixement que la que hem posat per la consolidació fiscal" i Hollande va reiterar la petició que els països que tenen els comptes públics més sanejats d'Europa -bàsicament Alemanya- "estimulin la seva demanda interna i així el creixement de l'activitat econòmica dels seus socis".
La urgència de la unió bancària
Segons els dos mandataris, una de les iniciatives que podria ajudar a la recuperació econòmica a Europa seria la unió bancària, un projecte que van urgir a tirar endavant per garantir que les empreses es beneficiïn de tipus d'interès baixos i s'alleugereixi "el malson de l'atur", com el va qualificar el primer ministre italià.
Hollande va rebre l'escalf de Letta a l'Elisi en ple temporal polític a França per un primer any de mandat amb resultats pèssims en les enquestes d'opinió, una situació econòmica que no aixeca el cap i diversos escàndols de corrupció que han sacsejat l'executiu. "Hollande, l'any terrible", resumia el diari Le Monde en la seva edició d'ahir.
Una de les últimes polèmiques a què ha hagut de fer front Hollande és un document del seu propi partit -el Partit Socialista (PS)- que criticava amb duresa la recepta de l'austeritat a Europa que imposa la cancellera Merkel.
En preguntar-li ahir sobre la qüestió, Hollande se'n va desmarcar i va afirmar que segueix amb atenció el que fan els seus però que la posició del govern no ha coincidir necessàriament amb la del PS. Va afegir que Alemanya i França han de treballar junts, "siguin quins siguin els seus dirigents polítics" o les "sensibilitats" de cada moment.