L’Eurocambra, contra Erdogan
Brussel·les té cada cop més problemes per salvar el polèmic acord amb Turquia per a la deportació dels immigrants que arribin a Grècia. El primer fre l’ha posat el Parlament Europeu. El vot a favor de l’Eurocambra és imprescindible per aprovar l’exempció de visat promesa per a tots els turcs que vulguin entrar a la UE. Com admetia aquesta setmana el president del Parlament, Martin Schulz, la mesura no té el suport necessari per “tirar endavant”, així que, de moment, ha quedat aparcada a Estrasburg.
L’Eurocambra està decidida a jugar amb l’única carta que té a l’abast després que els Vint-i-vuit la deixessin al marge del dubtós compromís acordat amb Ankara al març per al retorn dels immigrants. “No és un acord en termes de dret internacional perquè, si ho fos, el Parlament Europeu tindria l’última paraula” i també l’hauria de votar, precisa el socialista espanyol Juan Fernando López Aguilar.
L’Eurocambra va exhibir dimecres duresa verbal contra Recep Tayyip Erdogan. Hi ha poques veus contràries a accelerar les negociacions d’adhesió amb Turquia però sí una bona dosi de crítica contra “un soci que necessitem fiable”, en paraules de l’eurodiputada de la CDU Renate Sommer. El Parlament va celebrar un debat per condemnar l’última reforma legislativa d’Erdogan, que retira la immunitat política als diputats investigats judicialment. Turquia “s’està convertint en una dictadura presidencial”, denunciava Sommer. “Es tracta d’un moviment polític contra els membres del partit opositor kurd HDP”, cinquanta dels quals estan acusats de “suport al terrorisme”, deia el líder dels Socialdemòcrates, Gianni Pittella. L’esquerra també va advertir contra el pla de la Comissió Europea per reproduir en altres països el model d’acord amb Turquia d’oferir diners i incentius a canvi de frenar els fluxos migratoris.
Fa només una setmana de la tensió diplomàtica que va provocar entre Berlín i Ankara l’aprovació al Parlament alemany, per una àmplia majoria, d’una resolució sobre el “genocidi” armeni, que incloïa una autocrítica pel paper en la massacre de l’Imperi Alemany, aleshores aliat dels otomans. Ni les pressions d’Erdogan ni l’oposició d’Angela Merkel van aconseguir aturar-ne l’aprovació.
Alemanya i el Partit Popular Europeu havien sigut, fins avui, els aliats tradicionals d’Erdogan a la Unió. Però va ser el conservador Jacques Chirac qui el 2004 va destruir qualsevol possibilitat d’una adhesió turca anunciant que França ho votaria en referèndum si arribava aquest moment. El procés de reformes turc es va aturar, i la UE i Turquia s’han allunyat cada cop més.
Ara, a més, el PPE ha quedat totalment dividit entre els que reclamen pragmatisme per solucionar la crisi dels refugiats i els que volen fer oficial que Turquia no podrà ser mai membre de la Unió. “En aquests moments hi ha més d’una dotzena de països de la UE que es negarien a ratificar qualsevol nova adhesió”, advertia fa uns dies l’eurodiputat conservador Alain Lamassoure.
Fa temps que el país que Erdogan va transformar i modernitzar amb l’aspiració de convertir-lo en model per a un islamisme democràtic al Pròxim Orient ha acabat convertit en una societat polaritzada, en què es vulnera la llibertat d’expressió, es persegueix mitjans de comunicació, acadèmics, opositors i ONGs, i es degrada l’estat de dret i la separació de poders.