Quan l'home lliure és un lateral

Durant 43 minuts va jugar-se un partit, i després un altre. L'expulsió d'Iñigo Martínez abans del descans va condicionar la proposta defensiva d'una Reial Societat que va plantar-se al Camp Nou amb voluntat de no sortir-ne gaire ferida, pensant en la tornada a Anoeta, i va acabar molt penalitzada per dos cops de mala sort. Per ocasions hauria pogut encaixar més gols, però també va marxar amb queixes per un penal força clar i una segona groga perdonada a Mascherano abans de l'1-0.

Que els txuri-urdin es quedessin amb deu homes va redibuixar un partit amb poca transició, amb molt monòleg blaugrana. Inicialment, el 5-3-2 amb què Arrasate va escollir tancar-se va portar el Barça fàcilment a camp rival. Amb l'ajuda de Busquets, Piqué i Mascherano van superar fàcilment la tímida pressió de Griezmann i Vela i van creuar el mig del camp amb garanties. Allà, però, al Barça li va faltar fluïdesa. La Reial regalava el carril lateral fins a la frontal de l'àrea, on un entramat amb doble lateral (o doble cobertura de centrals) protegia el possible dos contra un d'Alves amb Alexis, o de Jordi Alba amb Pedro. L'acumulació d'homes en zones interiors incomodava Cesc i Xavi i, sobretot, engabiava Messi quan baixava a moure la pilota a tres quarts de camp. Les aparicions interiors de l'argentí van ajudar el Barça a trobar superioritats, però la circulació blaugrana no sempre va ser ràpida. Quan aconseguia descarregar a la zona contrària, la interpretació de l'avantatge no era bona. Tant Alves com, sobretot, Jordi Alba van sentir-se incòmodes avançant pel centre, perduts en centrades estèrils a l'àrea i conduccions sense fe.

Desdoblament exterior

Per sort per a ells, la vermella al central basc va obrir un altre escenari que els permetia córrer la banda per fora, on se senten més segurs. Amb un home menys, la Reial va decidir tancar-se amb un 4-4-1 que oferia més amplitud defensiva però els privava de la recuperació i la sortida amb dues referències (una aposta que, d'altra banda, van poder executar poc al primer temps pel desgast en el replegament que havien de fer els puntes). El Barça va deixar de trobar la superioritat sobre la pujada dels laterals pel carril interior i va passar a tenir-la per fora. Pedro i Alexis van aparèixer entre línies per activar la carrera exterior d'Alba i Alves. L'entrada d'Iniesta va recuperar el desequilibri dels interiors, un aspecte del joc que Cesc i Xavi no van saber donar.