"Donaria la clau de casa a un piròman reincident que ve amb llumins i un bidó de benzina?", concloïa divendres l'editorial d'un diari francòfon sobre la possibilitat que Bart de Wever pugui ser primer ministre de Bèlgica. L'independentista flamenc ja s'ha col·locat a la línia de sortida, més fort encara que el 2010 -quan va guanyar les eleccions però va perdre les negociacions-. Aleshores va demostrar que la seva ambició no era dirigir el país sinó convertir la N-VA en el primer partit de Flandes, i les municipals posteriors li van donar la raó. De Wever és un polític carismàtic, de llengua afilada, i brillant a l'hora de culpar "l'altre", que ha revolucionat la política flamenca arraconant l'extremadreta, però també continua sent un líder sense aliats i això l'allunya del poder federal.