Amb terror llegeixo la notícia: “WhatsApp informarà quan els missatges hagin estat llegits”. Fins ara, quan hom enviava un missatge, sabia, gràcies al doble check que li apareixia a la pantalla, si el receptor l’havia rebut. Però ara el doble check canviarà de color quan l’ésser l’hagi llegit.
Amb tot això de la V i del moment efervescent de Catalunya, etcètera, el servei de WhatsApp és un calvari. Reps missatges de tot de persones que no coneixes per demanar-te participar en tota mena d’activitats independentistes. De vegades envien el mateix whatsapp a molta gent a la vegada i s’equivoquen d’encapçalament. “Hola, Lloll”, et diuen. “Perdona que t’escrigui. T’admiro molt”. I així, t’envia un whatsapp l’amo del bar Manel de Sant Kevin de Vallfosca, que fa un cicle de xerrades per la independència i voldria que tu, juntament amb Toni Albà, Montserrat Carulla i Màrius Serra, hi vagis en sessió golfa, dilluns, a la una de la matinada, a canvi d’un pa amb tomàquet. I així, el senyor Arnau Tòpsia, de Vilavella d’Opencor, et convida a través d’un whatsapp a fer el pregó de la botifarrada popular independentista i contra Montoro, juntament amb Txe Arana, Isona Passola i sor Lucía Caram. I la senyora Lali Càntrop et diu, també a través d’un whatsapp, que ha gravat una cançó sobre la independència i voldria que sortissis al videoclip, juntament amb Xavier Grasset, Màrius Serra i Lloll Bertran.
Recordo una època en que jo odiava les emoticones, perquè em semblava que volien remarcar allò que no calia. Com quan a les pel·lícules et posen càmera lenta o als programes de tele música evocadora. Ara em semblen una benedicció. T’envien una convocatòria d’aquestes i quan no contestes insisteixen. Contestar amb emoticones no et compromet a res. Jo, primer, contesto amb un flam. Després, amb una tallada de síndria. Després amb un cor embolicat. Si hi ha molta confiança, amb els aplaudiments i el porquet.