BarcelonaTímid i menut, de pell pàlida, ara sense aquella cabellera suada i poc mediàtica. El futbol dels miralls i les sales de musculació no li reserva cap prestatge, però Luka Modric ha trencat els vidres de l’aparador amb un any meravellós al Madrid, amb el seu futbol a cau d’orella, sensible i harmoniós. Amb pilota Modric fa callar els tambors, i sense, no els tem.
És la calma en el soroll, qui ordena les esforçades peces que l’envolten, qui pressiona l’àrbitre fins i tot en els penals inventats. Ahir contra el Brasil, el 10 croat va haver de treure la paciència defensiva, l’olfacte per refusar, l’orgull per barallar-se amb el blaugrana Neymar, en un primer temps d’anar a remolc de la canarinha. I quan va trobar dos metres per respirar i pensar, quan l’amfitriona va afluixar, va unir-se a Rakitic per apoderar-se d’un partit que va desfer l’àrbitre assistent japonès Toru Sagara.
L’estrena de Croàcia al Mundial del Brasil ahir era un partit fàcil per a ell, gairebé l’únic que ha pogut permetre’s perdre en tot l’any. Gens favorita, la seva selecció va saltar a la gespa sense pressió i el 0-1 va il·lusionar-la, tot i que va espantar-se d’hora. A Modric li va tocar embrutar-se les mans a la frontal de l’àrea, treure la seva nova maduresa defensiva, el seu entranyable compromís al doble pivot.
Poca continuïtat
Croàcia hauria pogut passar pel seny de Rakitic al centre del camp, però va arribar massa tard i amb poca continuïtat, quan els ànims ja cremaven a la banqueta visitant per un penal que fa perdre un punt i per petites faltes quan s’anunciava perill.
Va repartir els últims contraatacs, va penjar les centrades amb pinta d’empat, va atrevir-se en algun xut, però a São Paulo hi havia un excés de soroll perquè se sentís la seva veu. Però el Mundial és molt llarg.