Mal d'ulls o mal als ulls?

Els tuits i els blogs posen textos verges (no revisats per ningú més) de personatges públics sota la mirada escrutadora de milers de lectors, cosa que els obliga a ser més autoexigents i els fa més conscients dels seus dèficits lingüístics.

Però també els exposa a crítiques irades que no tenen cap fonament. Un polític que escriu molt bé feia servir l'altre dia en un dels seus tuits l'expressió "fa mal als ulls" i un lector li va dir que era un ignorant si no sabia que en català hem de dir "fa mal d'ulls".

En molts casos, i aquest n'és un, una frase feta té dues o més variants formals que són igual d'admissibles. L'excel·lent diccionari de frases fetes de M. Teresa Espinal en recull tres per a desentonar : fer mal a la vista , f er mal d'ulls i, també, fer mal als ulls .

El sentit de fer mal de X / fer mal a X és, com tot el que és idiomàtic, capritxós. Desafinar , per exemple, jo diria que és fer mal a les orelles més que no pas fer mal d'orelles . Segurament, perquè el mal d'orella el reservem per al que en castellà és dolor de oído .

De vegades, l'alternança marca significats clarament diferents. El mal de coll és una infecció interna i el mal al coll és un dolor muscular. En altres casos, el mal de està completament lexicalitzat i vol dir coses inesperades per a un neòfit.

Si algú diu que té mal de cor , per exemple, vol dir que té una sensació de buidor a l'estómac perquè fa massa que no menja; i si té mal d'ull , que és víctima d'un malefici.

I, sense que ens moguem de l'ull, volent dir veure amb simpatia és igual de correcte veure de bon ull que veure amb bons ulls , malgrat que alguns puristes desinformats rebutgin la segona forma.