Aquests dies, Vodafone i Orange han començat a comercialitzar a Barcelona capital el servei LTE de telefonia mòbil de quarta generació. Al mateix temps, però, ha estat notícia que uns veïns de Cardedeu, al Vallès Oriental, no aconsegueixen contractar en una finca de construcció recent un accés a internet per línia fixa sense haver de pagar a les operadores milers d'euros per l'escomesa, ja que el promotor dels habitatges va deixar pendent aquest serrell. Mentrestant, es van desplegant connexions de fibra òptica a les llars, però només als grans municipis. La cobertura de serveis de telecomunicacions al nostre país, relativament complexa a causa de la varietat geogràfica del territori, té molts punts febles, però en línies generals és força raonable. Aquestes en són les característiques principals, segons la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), l'organisme que -encara- regula aquest sector a l'Estat.
Començant per la telefonia fixa, a Catalunya hi havia a final del 2012 tres milions i mig de línies, el 18% de totes les que hi ha a l'Estat. Són 47,9 línies per cada cent habitants, una proporció cinc punts i mig superior a la mitjana estatal, però també un 0,5% menys que a final del 2011. Tres de cada quatre telèfons fixos catalans són a la demarcació de Barcelona. A Girona i Tarragona hi ha unes 300.000 línies, i 175.000 a Lleida. A les Illes consten gairebé mig milió de línies de telefonia fixa. A les dues comunitats, dues de cada tres línies són de Telefónica, però la proporció de telèfons fixos balears vinculats a operadores de cable (15,7%) més que duplica la del Principat (6,6%), cosa que reflecteix les diferències de desplegament d'aquesta tecnologia.
Els accessos a internet de banda ampla sumen una mica més de dos milions a Catalunya i 284.000 a les Illes. Són de tipus ADSL gairebé nou de cada deu en el primer cas i vuit de cada deu en el segon. La resta corresponen a xarxes que tenen algun tram de fibra òptica, que a final de l'any passat arribaven al 2% de la població catalana i al 5% de la balear. Tot i això, a Catalunya hi ha instal·lats més d'un milió d'accessos de fibra òptica, pràcticament tots a Barcelona. La distribució provincial del conjunt de connexions a internet és molt semblant a la dels telèfons fixos: tres de cada quatre a Barcelona i la resta es reparteixen entre les altres tres demarcacions. Telefónica, que té menys de la meitat del mercat espanyol d'accés a la xarxa, ostenta el 52% del català i el 60% del balear. Cal dir que la diferència entre la quota de la primera operadora en telefonia fixa i en internet és del 13,5% a Catalunya, el doble que a les Illes, on menys clients opten per proveïdors alternatius.
Les xifres relatives a la telefonia mòbil que facilita la CMT només es poden vincular parcialment al territori, perquè les línies de prepagament no van associades a una adreça física. Entre les de contracte, que tenen un domicili de facturació, Catalunya va acabar el 2012 amb 5,4 milions de números de mòbil, equivalents al 74,2% de la població, i les Illes amb 712.000 línies (65% dels habitants). Respectivament, les xifres representen el 16% i el 2% del total estatal.
Un altre àmbit relacionat amb la telefonia mòbil són les antenes. Els qui es queixen de manca de cobertura han de saber que a final del 2012 hi havia a Catalunya 15.842 estacions base, un 15% més que l'any anterior. Gairebé la meitat són de tecnologia 3G i dues de cada tres són a la província de Barcelona. A les Illes hi havia 3.624 antenes, el 25% més que un any abans. Cal destacar que, en els sis primers mesos d'aquest any, la xifra a Barcelona ha d'haver augmentat, perquè s'estan desplegant diverses xarxes 4G, algunes amb antenes multifuncionals i d'altres amb nous emplaçaments. Per no donar pistes a la competència, la majoria de les operadores eviten proporcionar xifres detallades sobre la seva infraestructura. Només Yoigo, que assegura que començarà a oferir servei 4G a Madrid aquest mes i a Barcelona al setembre, ha indicat a l'ARA que té 1.117 antenes a Catalunya i 259 a Balears, aproximadament a parts iguals entre 2G i 3G. La xarxa pròpia de la quarta operadora té importància més enllà dels seus propis clients, perquè és possible que Telefónica li acabi llogant per poder oferir servei 4G mentre el Govern allibera la banda de freqüències que actualment ocupa la TDT.
Finalment, la CMT també proporciona dades sobre un servei no específicament relacionat amb les telecomunicacions, però que abasta gairebé un 10% de la població: la televisió de pagament. A Catalunya hi ha 632.241 contractes d'aquesta modalitat de consum audiovisual, i a les Illes, gairebé 120.000.