Marco Arana: "La policia que em protegeix avui és la que em va agredir i torturar l'any passat"

El 1990 va ser ordenat sacerdot i el seu primer destí va ser una comunitat rural a la seva Cajamarca natal, als Andes del nord del Perú. I en aquesta regió -on, com explica Arana, fa 500 anys la cobdícia de l'or es va endur la vida de l'inca Atahualpa- van anar apareixent empreses mineres i, alhora, homes armats que exigien als camperols que els venguessin les terres.

Com va assumir el seu compromís?

Va ser fruit de la indignació. Vaig interioritzar una frase de la Carta de Santiago : "Qui diu que estima Déu, a qui no veu, i no estima el seu germà, a qui sí que veu, és un mentider". Però mai vaig pensar que la lluita seria tan prolongada, perillosa i dolorosa, ni tampoc que veuria alguns dels meus amics o catequistes assassinats per defensar els seus drets.

Què va passar?

Quan la mina va començar a operar, rius sencers van desaparèixer i diverses poblacions van quedar contaminades pel transport de substàncies tòxiques. Llavors la defensa de la dignitat humana es va estendre a la defensa dels drets de la naturalesa, d'allò que els cristians anomenem Creació: el món va ser creat perquè el cuidem, no perquè el destruïm.

Com és la terra que defensa?

A les valls de Cajamarca el 70% de la gent viu de l'agricultura i la ramaderia. És la primera regió productora de carn del Perú i la tercera de productes lactis. Tot va començar el 1993 i el 1994, sota el govern autoritari i corrupte de Fujimori, i va ser aprofundit pels executius successius. La meva tasca es va estendre en la mesura que les polítiques extractives arribaven a concessionar el 72% de l'Amazònia del Perú i més del 20% de tot el territori per a activitats mineres.

Quina ha estat l'actitud de les diverses empreses mineres?

Primer van oferir-me sucoses almoines per construir obres de l'Església a favor dels pobres a canvi que ells deixessin de defensar el seu dret a l'aigua i a la terra. Però la nostra resposta va ser que restablissin la justícia amb els camperols. Llavors van venir campanyes molt fortes de desprestigi a través d'alguns mitjans de comunicació: acusaven els camperols de violents i a mi de motius ideològics violents i subversius. També atacaven la meva moral personal. Quan això no va funcionar van passar a les amenaces. Primer creia que només buscaven desmobilitzar-nos.

Ho van aconseguir?

En alguns casos sí. He vist gent que liderava el procés amb força, que donava suport a la gent en l'aspecte personal, logístic i els que podien fins i tot en l'econòmic, i que de sobte va desaparèixer de la lluita o fins i tot va acabar treballant a l'empresa minera. N'he vist molts que s'han quedat en el camí no morts físicament però sí morts espiritualment. Ho van fer per por o perquè els van corrompre.

I els altres?

El 2002 van torturar més de 40 camperols a la zona de Piura. El 2004 un camperol va quedar coix per trets de fusell. I el 2006 va ser el pitjor. El líder camperol evangèlic Isidro Llanos Echevarría va ser assassinat a trets de fusell de la policia, uns sicaris van assassinar un jove metge veterinari que va ser el meu catequista, Edmundo Becerra Cotrina, i vam descobrir que hi havia un operatiu de seguiment dels nostres familiars i dels membres de la meva organització GRUFIDES (Grupo de Formación e Intervención para el Desarrollo Sostenible). Vam ser objecte d'amenaces de mort i atemptats. Aquell any les organitzacions de drets humans van aconseguir que ens donessin protecció policial armada a Mirta Vázquez, l'advocada de GRUFIDES, i a mi.

¿De la mateixa policia que havia disparat als seus companys?

És paradoxal, oi? Una mena de vigilància. La policia que em vigila i em protegeix avui és la que em va agredir i torturar l'any passat i la que va colpejar la Mirta quan va anar a la comissaria a defensar camperols.

Han denunciat aquests fets?

Sí, però no hi ha ningú processat ni imputat. No es van fer les proves que tocava als policies, els cadàvers van ser enterrats sense els exàmens corresponents, els expedients desapareixen, etc. Jo, en canvi, tinc divuit denúncies i alguns líders camperols més de trenta. Fins ara la resistència ha estat pacífica, però hi ha gent que comença a desesperar-se davant de tanta impunitat. Tant de bo no passi res.

Quina perspectiva tenen?

Sembla que està sorgint un grup paramilitar que té el suport del govern i una empresa. Això els permetria presentar-ho tot com un enfrontament entre els civils favorables al desenvolupament i els enemics de la inversió, i l'estat podria aparèixer com un salvador. Ja ho hem vist, això, a l'Amèrica Central. No és nou.

Què esperen de nosaltres?

Se suposa que al Perú tot va de meravella: hi ha crèdit, inversió, negoci. Mostrin que aquest creixement està basat en injustícies i greus danys al medi ambient. També cal activar xarxes de solidaritat internacional i enfortir llaços amb els organismes de drets humans. I és molt important que interpel·lin el nostre govern per fer-li entendre que el que està fent se sap al món. Ara bé, no vull deixar una impressió dramàtica. El que cal retenir d'aquesta història és que hi ha pobles dignes, gent que no està disposada a vendre la seva consciència, la seva terra i la seva aigua.