Mare de Déu
El seu és el cos incorrupte de la música pop. Un objecte de culte mundial que ni s'engreixa ni s'envelleix. Les marededéus són en un altar i a vostè només la veiem en un escenari. Cada vegada més lluny i més amunt, a tocar de les divinitats i a anys llum dels éssers humans.
El cicle sempre és el mateix. Publica disc, marca una nova tendència estètica, crea una altra polèmica, fa una gira mundial i desapareix. Fins que al tercer any ressuscita. Més jove. Més prima. Més diva. Més divina. Més Madonna. És el que ha passat aquesta setmana amb MDNA , el seu disc número 12. L'altre dia dues amigues publicitàries em deien que Madonna no era una persona, era una marca. Però una marca a qui la seva mare ja li va posar Madonna de nom. I dir-te Mare de Déu, encara que no vulguis, et deu predisposar a l'excepcionalitat.
Vostè encaixa a la perfecció en els patrons de bellesa actuals: un cos prim i atlètic, ulls verds i cabellera rossa. És la primera cantant que ha barrejat de forma explícita música i pornografia. I, a pesar de tot això, no conec cap home heterosexual que tingui pensaments lúbrics amb vostè. El seu pòster sol penjar a les habitacions de dones i gais. És un objecte de culte, però no de desig. Segurament el dia que la vegem com una persona de carn i ossos s'haurà acabat la seva màquina de fabricar bitllets.
Ha construït el seu negoci a base d'aparèixer com algú fred i distant, inabastable. No puc imaginar-me-la agafant la guitarra i cantant per a 30 persones en un local de barri. Tampoc és d'aquells artistes com Bruce Springsteen que es desviuen per tocar els fans que omplen les primeres files dels concerts. La seva litúrgia -que sap que és el més important- va per un altre camí. Escenaris impressionants, amb plataformes que s'eleven cap al cel, de les quals vostè emergeix com una deessa, encerclada per una cort d'àngels que l'adoren i una massa de fidels que la miren i no s'ho creuen. La veuen sempre igual i sempre diferent.
Si em diguessin que aquella marededéu de l'escenari no és vostè, també m'ho creuria. Me la imagino dirigint la multinacional Madonna des de casa, vestida amb americana i corbata, i asseguda en una gran butaca amb moltes pantalles a davant seu. Des d'allà tria quin dels seus múltiples clons envia a cada litúrgia. Potser no durarà 2.000 anys però ara mateix la seva religió no ha de ser cap mal negoci.
Diuen les seves biografies que a l'agost vostè complirà 54 anys. I ja en porta 30 -més de mitja vida- com a número 1 indiscutible. Només per això es mereix un respecte. I als que diuen que tot és màrqueting, la resposta és molt senzilla: "Doncs, facin-ho vostès, a veure si se'n surten".