EM FA GRÀCIA la gent que diu "Com dic jo sovint...", apel·lant a l'argument d'autoritat intel·lectual del citat, que casualment és ell mateix. Margallo mereix ser president d'aquest club, perquè és l'autor més citat (deu cops) en l'informe enviat als ambaixadors. I la majoria de vegades pel mateix article; realment el ministre deu considerar -modèstia a part- que va estar molt inspirat aquell dia. La #doctrinaMargallo, que gràcies a l'ARA tothom pot llegir extensament fins on la seva paciència resisteixi, té un to victimista i tremendista, fa un ús selectiu i sovint malintencionat de les cites, i compleix literalment al peu de la lletra el que el PP denuncia: la separació entre bons i dolents. Els qualifica així, els millors catalans, que són evidentment els que s'han oposat al catalanisme. Sobta, perquè transita per camins inconvenients en ple cas Bárcenas, l'apel·lació permanent a arguments morals, i irrita el qualificatiu de "conflictiu" a un moviment que fins ara ha celebrat les festes en pau. Tot i que molts consideren que Margallo és l'autor intel·lectual, per dir-ho així, de la doctrina que escampa, fa els honors a les consignes Wert assegurant que Catalunya sempre ha estat i volgut ser espanyola, i s'avança a l'enginyeria comptable de Montoro explicant que Catalunya rep milers d'inversions. Tot i així accepta el dèficit fiscal (aquí ha fallat la coordinació) però segons el càlcul de la FAES, de quan el rebaixaven però encara l'admetien. Amb l'ajut dels lectors estem rebent molts arguments i cites i evidències de tot el que l'informe Margallo (i no serà per falta de pàgines) oblida o no vol acabar d'entendre o amaga directament. Sempre a favor del diàleg, convé parlar-ne a fons, de la doctrina Margallo.