Massa entramat defensiu per a l’agost
Periodista i entrenadoraNo hi ha hagut remuntada però el miracle del Barça ha sigut fer pensar al Camp Nou que era possible. Però el gol d’Aduriz al 75 ha desmuntat la paradeta i ha convertit en desgast frustrant la resta de partit. Potser l’Athletic no ho pretenia, però no ha tingut cap més remei que anar reculant amb el pas dels minuts, deixant-se intimidar per un Barça confiat i amenaçador. Al cap de poc de començar, el Barça ja havia acumulat dues ocasions i un travesser que han donat consistència al discurs de remuntada que més d’un no s’havia acabat de creure mentre anava cap al Camp Nou. Amb tot, l’escenari apocalíptic del 4-0 de San Mamés ha deixat lloc a un context favorable al Barça, que ha iniciat un atac-i-gol constant i insistent, a la recerca dels gols que fessin possible el miracle.
Amb Mascherano i Piqué, l’equip ha trobat l’inici de joc valent que havia trobat a faltar a Bilbao, quan Bartra i Vermaelen havien tingut dificultats per avançar. Tampoc la pressió basca ha sigut tan alta i agressiva com llavors. Busquets tampoc ha hagut de baixar a ajudar per trobar un 3 contra 2 en la sortida com sí que ho havia necessitat fer Mascherano a San Mamés, i l’equip s’ha beneficiat per progressar fins al mig del camp.
Resoldre la base del joc ha sigut el primer pas de les solucions que el Barça reclamava per capgirar la situació. La següent ha sigut aclarir el posicionament de l’equip per desfer el ferm 4-4-2 que mantenia l’Athletic per bloquejar les combinacions blaugranes. Els de Luis Enrique han desplegat la seva mobilitat exterior per mirar de trobar sempre diferents alternatives per fora sense perdre presència per dins. Els triangles lateral-interior-extrem han funcionat amb la varietat habitual, i han complicat els marcatges bascos. Per la dreta, Rakitic ha tendit a obrir-se per deixar espai a la connexió Alves-Messi per dins, però també el lateral brasiler ha assumit la responsabilitat de trobar amplitud quan convenia que el croat tingués profunditat interior.
Per l’esquerra, Mathieu també ha buscat tenir volada, mentre que Pedro ha buscat recepcions en zones centrals per explotar l’associació amb Iniesta, en la seva versió més desequilibrant. Tot plegat ha ajudat a tenir la profunditat que no havia existit a Bilbao, i Suárez, repetint mobilitat, ha participat molt més del que ho va poder fer fa quatre dies. Però no ha sigut l’únic que ha rondat les zones de remat, perquè també Messi hi era, buscant ruptures a l’esquena dels defenses.
L’atac-i-gol ha durat ben bé 90 minuts, malgrat que l’Athletic ha intentat no ofegar-se al seu camp. Valverde ordenava enviar la línia defensiva endavant per no enfonsar-se i donar ales a l’esperit de remuntada blaugrana. Especialment a la segona meitat l’Athletic ha trobat en la pressió alta el millor oxigen per evitar que el partit fos un monòleg català, un pla que el condemnava al patiment.
A més d’intentar avançar línies, l’objectiu basc era allargar les seves estones de possessió, utilitzant Aduriz com a base dels seus atacs. Només el còmode marcador de l’anada feia sostenible l’aposta basca. Perquè, encara que el patiment no era excessiu, les intencions visitants anaven poc més enllà d’allunyar la pilota de la pròpia porteria. No buscaven la de Bravo. Ni tan sols després de l’expulsió de Piqué, que ha deixat l’Athletic amb un home més, s’ha prioritzat fer gol.
A la desesperada, Luis Enrique se l’ha jugat amb Sandro i Munir i ha reestructurat el seu equip en un 2-4-1-2. Però l’experiment ni tan sols ha tingut recorregut perquè Aduriz, després d’una pentinada de De Marcos, ha batut Bravo per ensorrar les esperances blaugranes definitivament.