Merlí i la catalanofòbia d'importació

BarcelonaPer si no en tinguéssim prou amb la catalanofòbia que ens arriba de Madrid, ara ja en podem consumir d'importació transatlàntica. Remenant remenant, a la secció de Mèdia hem topat amb un article publicat fa uns mesos pel centenari diari 'Los Andes', de la ciutat de Mendoza, a l'Argentina. Com és sabut, al país sud-americà triomfa la nostrada sèrie 'Merlí'. Però el periodista Fernando G. Toledo no està gens d'acord que el professor de filosofia i els seus alumnes xerrin en català. La seva peça es titula "Merlí: quan el diable parla en català" i té un subtítol espaterrant: "Actors que tenen l'espanyol com a idioma nadiu (llengua de 600 milions de persones) decideixen parlar en català, destinat a 10 milions d'individus". Encara sort que els catalanoparlants som "individus" i no "fulanos". El periodista està rabiós perquè la segona temporada de la sèrie va arribar en versió original catalana, i no doblada al castellà com va passar amb els primers episodis. "Ho direm de nou: és una sèrie espanyola, però no està en castellà", remuga 'mister' Toledo, que s'exclama que "els actors i productors hispanoparlants decideixin filmar en català, llengua que, exagerant, només parlen 10 milions, que al seu torn també parlen castellà". L'escrivent ho atribueix a "qüestions més profundes, que tenen a veure amb el terratrèmol polític i social que ha viscut Espanya aquest any", com si a Netflix li importés gaire la geopolítica europea. "Per si a algú se li escapa el detall, a Espanya el castellà és l'idioma oficial de tota la Nació", insisteix. I acaba citant Fernando Savater per dir que "el separatisme no és només un moviment polític, sinó que té alguna cosa especialment maligna, fins i tot des d'una perspectiva miticoreligiosa". Entenc que es deu referir també al separatisme argentí, que va permetre independitzar el país d'Espanya, fa un parell de segles.

A Llatinoamèrica també han descobert que parlem català només per tocar el que no sona. Ens ho prendrem amb filosofia peripatètica.