El més llest de la tele
TVE ha estrenat de manera molt desapercebuda un nou espai. Es tracta de Desafía tu mente, una adaptació del format nord-americà Brain games de divulgació científica. Consisteix a explicar jocs d’enginy i experiments que permeten que l’espectador hi participi des de casa. La poca promoció que se li ha donat a aquest espai sorprèn perquè per a la televisió pública suposa el fitxatge d’un presentador d’èxit: Antonio Lobato, el periodista que durant onze anys ha narrat la F-1 en diferents cadenes espanyoles.
Desafía tu mente és un espai que s’emet de dilluns a dijous a les deu de la nit i de tot just vint minuts de durada. Vindria a ser un succedani per contraprogramar els experiments d’ El hormiguero a Antena 3. Comparant-ho amb altres espais de divulgació científica a TVE, aquest programa ha perdut l’ambició intel·lectual que tenia el Redes de Punset i s’ha convertit en una anècdota.
La divulgació científica és un gènere televisiu complicat. Cal fer-lo atractiu i amè per atrapar l’espectador, però s’ha de trobar l’equilibri amb el rigor. No sempre és fàcil. Com més esglaons es baixa per fer-lo accessible a més espectadors, més llençols de fiabilitat i precisió perdem en cada bugada. És una llàstima que en l’últim any els intents de la televisió pública espanyola hagin volgut simplificar tant el missatge que ens hem quedat en la curiositat i ens hem allunyat de la ciència. Órbita Laika buscava l’element de l’humor i del xou per fer-ho digerible. Ara el nou Desafía tu mente perd l’aura de fascinació científica per quedar-se en el joc de criatures elemental. Memorització de paraules, llençar objectes des d’un globus aerostàtic per veure què cau més de pressa, engany del cervell a l’hora de visualitzar imatges... I tot plegat amb una fredor i una simplicitat que no enganxen.
Antonio Lobato no transmet ni la passió ni el prestigi d’un científic sinó que ha adoptat el rol del llest de la tele. El que sap totes les respostes abans que ningú i demana a l’espectador que ho endevini. Té, en aquest sentit, punts de contacte amb Pablo Motos. Desapareix la sensació d’aprenentatge per passar a sentir-te alliçonat. Hi ha una altivesa en la manera com el presentador construeix els missatges fins al punt que l’audiència sembla que sigui curta de gambals. Això es potencia amb una condescendència del tipus “ Vaya, seguro que ustedes también lo han intentado ” o “ Vamos, algunos de ustedes habrán obtenido buen resultado ”. El presentador se’t dirigeix a tu i et perdona la vida.
Desafía tu mente no et desperta la fascinació pròpia que ha de provocar la ciència televisada, potser perquè procuren eliminar les explicacions al màxim i redueixen cadascuna de les proves i experiments a simples passatemps superficials per entretenir-te. Un Barri Sèsam de la ciència, en definitiva.