M’ho mereixo: carta a Hillary Clinton

La revista satírica americana The Onion ha ironitzat amb quin hauria de ser el seu eslògan de campanya: “I deserve it” (“M’ho mereixo”). Així és com la veuen a 18 mesos de les eleccions. No seria bo que semblés que vostè necessita més el càrrec que no pas el càrrec la necessita a vostè.

Qualsevol polític que es presenta a unes eleccions pensa que es mereix la parcel·la de poder a la qual opta. En general, les persones -ens dediquem o no a la política- tenim tendència a creure’ns que hem fet mèrits per assolir les vides a les quals aspirem. Vostè ha sigut primera dama dels Estats Units durant vuit anys, senadora per Nova York vuit anys més i secretària d’Estat del 2009 al 2013. Però persisteix la sensació que la vida n’hi deu una. I que tot plegat haurà tingut sentit si el matrimoni pot tornar a entrar a la Casa Blanca, però ara amb els papers canviats.

Hi ha una cantarella que diu que no s’ha de barrejar la vida personal amb la política. Però el cert és que les decisions professionals que acabem prenent estan condicionades per allò que ens passa a casa. Una nova parella, una malaltia, una infidelitat, una separació o una mort ens afecten molt més enllà de l’àmbit domèstic, fins al punt que poden fer que prenguem camins professionals que no ens hauríem imaginat mai. Tots tenim circumstàncies personals que han determinat les nostres carreres. La diferència és que les seves són conegudes per tothom.

No sé si hi ha precedents d’una humiliació global com la que vostè va patir, i més en un àmbit íntim tan delicat per a l’autoestima. Té una certa lògica, per tant, pensar que com més gran va ser la humiliació, més forta ha sigut i és la determinació per aconseguir els objectius que s’ha anat marcant. Si Hollywood encara creu en els finals feliços, vostè hauria de ser la primera dona presidenta dels Estats Units, després de 44 homes. El Somni Americà -poder ser allò que et proposis i superar qualsevol crisi amb esforç i tenacitat- arribaria al seu zenit amb vostè a la Casa Blanca.

És per això, suposo, que la revista The Onion li adjudica l’eslògan “M’ho mereixo”. Perquè la veuen amb cara de “Ja he esperat molts anys”, d’“Ara em toca a mi”. I si van mal dades a les eleccions del novembre del 2016 sempre podrà girar l’argument, com Zlatan Ibrahimovic, i dir que aquest país, “aquest país de merda”, és el que no la mereix a vostè.

P. D. Diu que haver sigut àvia, en comptes de fer-li abaixar el ritme, li ha fet accelerar la carrera política per responsabilitat amb el món que deixarem. Aquest és l’altre rècord que té a l’abast. Empatar amb Ronald Reagan com a president de més edat dels Estats Units. Empat a 69, concretament.