447 milions a canvi de 4.400 euros
BarcelonaImagineu que necessiteu diners per als pròxims tres mesos. Com que no en teniu, els demaneu prestats al banc. I que el banc us deixa els diners gratis, sense carregar cap tipus d’interès. Impossible? Doncs això és el que li va passar ahir a Espanya: els inversors li van deixar 447 milions sense demanar-li res a canvi. Bé, pràcticament res: només li van exigir un 0,001% o, en termes reals, 4.470 euros. Una xifra irrisòria tenint en compte que amb els diners prestats es podria pagar bona part del nou estadi del Barça. El Tresor espanyol no havia pagat mai tan poc per endeutar-se.
Espanya, per tant, es va quedar a un pas d’entrar en el creixent grup de països amb interessos negatius, que actualment ja reuneix una desena d’estats, majoritàriament europeus. En els últims mesos cada cop més països (i fins i tot algunes grans multinacionals, com Nestlé) aconsegueixen vendre deute de manera que els inversors que els presten diners no només no guanyen res, sinó que hi perden.
El Tresor espanyol també va vendre ahir deute a nou mesos. Tot i que en aquest cas l’interès va ser més elevat, tampoc és que fos gaire alt. Espanya pagarà un 0,122% pels 2.068 milions que va col·locar a nou mesos.
Què porta un inversor a voler prestar diners (per tant, assumir un risc) sense demanar res a canvi o, fins i tot, perdre-hi diners? És un dels debats que viuen els economistes actualment. Un argument força estès és la por. O, dit d’una altra manera, la cautela. Prestant gratis, els inversors s’asseguren que estan guardant els diners en un lloc que consideren segur i, almenys durant un temps, no perdran aquells diners. D’aquí tres mesos, per exemple, potser estarà més clar què passa amb Grècia.
Una qüestió que no es pot obviar és l’abundant liquiditat que hi ha al mercat i, al mateix temps, els escassos llocs per invertir amb rendibilitats altes . Amb els tipus d’interès dels grans centrals en mínims històrics, hi ha pocs productes ara mateix que ofereixin als inversors rendibilitats mínimament atractives. Sumat al procés de caiguda de preus que s’està veient a la majoria de països europeus (l’IPC va caure al gener en 23 dels 28 països de la UE), tenir algú que et garanteixi que no perds res i que, com a mínim recuperaràs els diners invertits, pot ser atractiu per a un inversor que no sap què fer amb els calers.
Els tipus d’interès, a més, continuaran baixos durant molt de temps a Europa (així ho ha anunciat repetidament el president del BCE, Mario Draghi). I als Estats Units no començaran a pujar tan aviat com alguns havien anticipat: la presidenta de la Reserva Federal, Janet Yellen, va avisar ahir que almenys fins al juny no apujarà els tipus i que, fins i tot, és possible que no ho faci fins uns mesos després. En resum, les rendibilitats baixes es mantindran durant una bona temporada encara.
Durant la jornada d’ahir, per cert, la prima de risc espanyola va baixar dels 100 punts per primer cop en l’últim mes, tot i que al final l’indicador va acabar en 103 punts, un nivell lleugerament superior a com havia iniciat la jornada.
Nou rècord en les pensions
Els interessos que paga Espanya han caigut de manera sostinguda des del juliol del 2012, quan Draghi va sortir al rescat de l’euro, i això suposarà un baló d’oxigen per als comptes públics. De fet, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va assegurar que l’any passat l’Estat es va estalviar fins a 5.000 milions d’euros en interessos gràcies a la relaxació que han tingut els mercats amb el deute espanyol.
Però, al mateix temps, hi ha altres partides que no paren de créixer. Una són les despeses en pensions, en les quals Espanya s’ha gastat 8.169 milions d’euros durant el mes de febrer, un 3% més que fa un any. Un total de 9,2 milions de ciutadans ja han cobrat una pensió aquest mes (un 1,3% més que un any enrere) i la xifra anirà creixent a mesura que, com indiquen les prediccions, la població continuï envellint-se.