Els militars francesos tornen a la càrrega: "S'està gestant una guerra civil a França"

Un nou article, que ja ha rebut més de 160.000 signatures de suport, defensa els oficials retirats que van publicar un manifest de ressonàncies colpistes

Sabadell"S'està gestant una guerra civil a França i ho sabeu perfectament". Ho diuen un grup de militars anònims en un article adreçat al president de la República, Emmanuel Macron, al seu govern i als parlamentaris francesos que es va publicar aquest diumenge al vespre al portal del setmanari d'extrema dreta Valeurs Actuelles. El text defensa el controvertit manifest aparegut fa tres setmanes a la mateixa publicació, signat per uns 1.500 militars (majoritàriament a la reserva), que van ser amenaçats amb sancions pel cap de l'exèrcit i pel ministeri de les Forces Armades perquè avisaven, entre més coses, d'una possible "intervenció" militar per defensar els valors constitucionals francesos davant l'"enfonsament" de l'estat causat per "perills mortals" com "un cert antiracisme", "l'islamisme i les hordes de la banlieue".

Cargando
No hay anuncios

Arran de l'amenaça de sancions (principalment la retirada forçosa i la pèrdua de l'uniforme i de la graduació militar), el nou document fa costat als signants del manifest: "Els nostres ancians són lluitadors que mereixen respecte. Són, per exemple, vells soldats l'honor dels quals heu trepitjat aquestes últimes setmanes. Són aquests milers de servidors de França els signants d'una tribuna plena de sentit comú. Aquestes persones que van lluitar contra tots els enemics de França, les heu tractat com a facciosos, tot i que la seva única culpa era estimar el seu país i lamentar-ne la caiguda ben visible".

"Caos i violència"

El text també denuncia "l'acomodament amb la delinqüència" que es dona a "les perifèries abandonades", i acusa els polítics francesos d'haver fet "concessions" a l'islamisme mentre els soldats "hi han deixat la pell per destruir-lo" i d'"abandonar barris sencers a la llei del més fort". "Veiem la violència als nostres pobles i ciutats. Veiem com el comunitarisme s'instal·la en l'espai públic i en el debat públic. Veiem com l'odi a França i la seva història esdevé la norma", continuen els autors del text: "Aquesta decadència, l'hem vist en molts països en crisi. Precedeix l'enfonsament. Anuncia el caos i la violència i, contràriament al que vosaltres afirmeu, aquest caos i aquesta violència no vindran d'un pronunciament militar, sinó d'una insurrecció civil".

Cargando
No hay anuncios

"Els nostres ancians, que han fet del nostre país el que és ara, que n'han dibuixat el territori, n'han defensat la cultura, han donat i rebut ordres en la seva llengua, ¿han combatut perquè vosaltres deixeu que França es converteixi en un estat fallit, que compensa la seva impotència cada vegada més evident amb una tirania brutal contra els servidors que en volen avisar?", es pregunten els autors del text, que urgeixen els polítics a actuar per "la supervivència" de França.

A diferència del primer manifest, que tenia un autor conegut (el capità Jean-Pierre Fabre-Bernadac) i una llista inicial d'uns 1.500 signants amb nom i cognoms, aquest segon article s'ha publicat anònimament, malgrat que la revista en presenta els autors com a "militars en actiu". Al text expliquen que "reglamentàriament" no es poden expressar "a cara descoberta", i per això el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, els ha retret aquesta manera d'actuar. "Són persones anònimes. És això, el coratge? Ser anònim?", s'ha preguntat en declaracions a la cadena BFMTV. També ha qualificat el text d'una "maniobra grollera" que pretén influir en les eleccions regionals del mes que ve i les presidencials del 2022. Després del primer manifest, la líder del partit ultradretà Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, havia intentat atraure cap a la seva formació els signants del text, però se'n van distanciar i van criticar l'intent de "reclutament".

Cargando
No hay anuncios

Valeurs Actuelles demana als seus lectors que s'uneixin a la crida dels militars firmant l'article, que aquest dilluns a la tarda ja acumulava més de 163.000 suports, segons la revista. El manifest original (que no es pot firmar des de la web del setmanari, sinó a través del blog personal del seu autor) acumulava fins ara més de 26.000 signatures.