Mirant cap a una altra banda amb el fracàs de Ciutadans

Escric això que són les 9 del vespre, en aquest peculiar interregne entre que tanquen els col·legis electorals i se saben els primers resultats d’escrutini. És el reialme de les enquestes a peu d’urna, també conegudes com a israelites. Els que les critiquen diuen que és obscè que les televisions públiques -l’estatal i les autonòmiques- es gastin 470.000 euros per obtenir uns numerets que al cap de dues hores esdevenen obsolets. Però, oh boy, quin joc que donen aquestes dues hores (i la tele sempre és cara). Fem un passeig per les webs. “El PP guanya les eleccions i Podem supera el PSOE”, escriu La Razón (i l’ Abc fa un titular quasi calcat): subratllen la victòria del PP, sense esmentar que és un triomf exigu i amarg i probablement insuficient per fer govern amb C’s. La mateixa estratègia es pot detectar a la web de TVE: “El PP guanyaria amb el 26,8% dels vots davant del PSOE, Podem i Ciutadans”. Vaja, ara que la interpretació seria escaient, va i només serveixen una dada freda, que de nou amaga el fracàs dels populars. Però el meu titular digital preferit és el de Libertad Digital. Durant tot el dia el seu director, Federico Jiménez Losantos, ha mantingut en posició privilegiada el seu article “Per què votaré avui Ciutadans”. Ara resulta que el partit de Rivera, tot i els suports mediàtics evidents, quedarà quart i amb un resultat discret. Però el mitjà segueix la tàctica alcoiana -perdre 12 a 0 i demanar pròrroga- amb el titular “Els sondejos a peu d’urna avancen una nit d’infart: pot passar de tot”. Efectivament, pot passar de tot i potser sóc jo qui demà s’ha de confitar l’article. Però de moment tot fa pensar que el partit taronja que havia de canviar-ho tot s’ha quedat en partit mandarina (sense demèrit de clementines, hernandines, arrufatines i clemenules).