18/01/2018

Moderi el seu ímpetu, senyora

El pitjor de la compareixença parlamentària del ministre de l’Interior no va ser la xifra de 87 milions d’euros gastats en la repressió de l’1-O. No va ser el permanent menysteniment de l’actuació d’uns comandaments dels Mossos que van tenir present la proporcionalitat i els límits d’una policia al servei de la ciutadania. El pitjor no va ser que qualifiqués de “legítima, professional i proporcionada” l’actuació de la Policia Nacional contra ciutadans pacífics als col·legis electorals. El pitjor de la intervenció de Zoido no va ser l’opacitat que envolta els criteris d’actuació i la nul·la capacitat de retre comptes i assumir errors. No va ser l’afirmació que l’independentisme va “organitzar episodis d’odi i assetjament”. Tampoc no va ser el pitjor que s’utilitzessin les paraules justes per induir la justícia a aplicar els delictes de rebel·lia i sedició.

Posats a triar, el pitjor de la compareixença de Zoido va ser la rialleta, el tu-ja-m’entens d’aire caciquil. Aquell to de suficiència de qui considera que té la raó absoluta i no necessita retre comptes, ni donar explicacions de la seva incapacitat, dels seus errors quan actua com un piròman; de qui que en comptes de qüestionar-se reparteix medalles. La desimboltura de recomanar a algú “moderar el seu ímpetu” quan es remou d’impotència a la cadira de la comissió davant la impunitat de la mentida que suposa qualificar d’exemplar l’ “A por ellos” de l’1 d’octubre.