El ‘momentum’ del Procés per resistir nou dies

El momentum és clau en política. És l’instant en què tot sembla alineat perquè una opció sigui la guanyadora. El Procés ja l’ha viscut, es va dir 9-N i les picabaralles prèvies i posteriors dels partits van apaivagar-lo. Ara la proximitat de l’1-O i la repressió tornen el fervor del 2014. Fer l’1-O “com sempre” és pràcticament inviable, però obrir llocs per votar, posar-hi urnes -el gran Sant Grial de la Moncloa- i paperetes segueix sent factible. La convicció política hi és, i la mobilització al carrer està responent. L’acció de l’Estat hi ajuda: escalfa l’ambient i espanta Europa, on el discurs oficial va per la mateixa banda monolítica però els passadissos ja parlen de preocupació i la premsa, d’un Rajoy semidictatorial. La policia espanyola, que descansa al port de Barcelona en un vaixell amb dibuixos animats, pot requisar el que vulgui, excepte el momentum. Ans al contrari: a cada confiscació, un clavell, i milers de vots a punt d’anar a les urnes. Què passarà l’1-O? A nou dies de la votació, és inviable garantir-la. La setmana que ve, que comença avui amb el consell de ministres, pot ser la de la persecució del president Puigdemont i dels consellers, la de la intervenció dels Mossos i la destrucció total de l’autogovern. Però la repressió no pot frenar el carrer: l’èxit del Procés seguirà basant-se en la capacitat de resistència de la gent.