12/03/2019

Un mirall entre les cames

Diumenge a la nit, el '30 minuts' oferia ‘El sexe ignorat’, que posa de manifest com en la societat el sexe de les dones s’ha limitat al sistema reproductiu i s’ha menyspreat el coneixement del propi cos i el dret al plaer. La virtut del reportatge és que sabia anar més enllà d’aquesta tesi posant exemples de les conseqüències i del treball a diferents nivells per canviar aquesta situació.

El reportatge començava a partir d’una anècdota, la vulva esborrada per la NASA en un dibuix que es va enviar a l’espai, i a continuació aprofundia en diverses àrees. Des del vessant educatiu a les escoles fins al paper dels mitjans de comunicació, el de la pornografia en la creació de patrons de conducta sexual, la percepció del cos de la dona... El plantejament periodístic era molt complet i encertat perquè ho abordava des de plantejaments mèdics i ginecològics, també psicològics i emocionals i, molt important, des de l’aspecte cultural, a través d’artistes i de l’explicació històrica de la representació del sexe femení.

Cargando
No hay anuncios

A nivell de selecció de testimonis, ‘El sexe ignorat’ també tenia dos punts forts: per una banda, que (oh, gràcies, per fi!) no apareixia cap home especialista explicant a l’audiència qüestions relacionades amb els genitals i la sexualitat femenina. Un altre món d’expertes i professionals dones és possible. Per l'altra, les dones que explicaven els seus casos personals, ja fos directament a càmera o permetent l’entrada del programa a les consultes, sense necessitat d’anonimats, ni falses identitats, cosa molt meritòria. La naturalitat i transparència dels testimonis era molt lloable.

Un fet que ens podíem haver trobat davant d’aquest reportatge és que el mateix programa fos víctima del tabú social i que ‘El sexe ignorat’ es convertís en un exemple en ell mateix. En canvi, era impressionant, d’un coratge innegable per part de les protagonistes i d’un mèrit periodístic per part de l’equip del programa, com han aconseguit que tantes dones expliquessin les seves circumstàncies personals, els seus problemes i en alguns casos fins i tot permetessin que es dugués a terme l’exploració mèdica davant de la càmera. La sinceritat i veritat que transmetia aquesta situació era el que donava al '30 minuts' una modernitat, una sensació de progrés social i cultural, un pas endavant a nivell televisiu, que el convertien en un reportatge diferent.

Cargando
No hay anuncios

‘El sexe ignorat’ jugava a combatre el propi tabú i fins i tot establia un subtilíssim joc de provocació. Conscients de com la imatge i la representació gràfica de la vulva encara és percebuda amb recel o menyspreu, incloïen imatges molt explícites que feien prendre consciència a part dels espectadors de la seva pròpia incomoditat amb la imatge.

‘El sexe ignorat’, al final, convidava les dones a posar-se un mirall entre les cames per autoobservar-se i començar a canviar les coses. Un bon exercici si, a més, es complementa amb aquest ‘30 minuts’ per entendre l’enorme abast cultural, social, psicològic i físic que comporta allò que hi veurem reflectit.