A LA NIT DEL NADAL -és a dir, dels premis Nadal i Pla-, guardons literaris a part, el tema naturalment va centrar les converses. Contra els mals auguris de Jorge Fernández Díaz, i malgrat l'escudella barrejada del públic habitual, la cita va transcórrer amb el glamur i el fair play a l'ús. Sense sobresalts: la consulta no va provocar cap fractura visible entre les famílies literàries.
Alguns van optar per l'elegància de la taula presidencial, on Mas i Lara, que ja tenen ben constatades les diferències, van evitar tocar ni de passada la qüestió. Però la majoria van sucar-hi pa. Hi havia una mica de tot: els sí-sí bromejaven, condescendents, amb els sí-no. Els sí-però i els sí- bueno es feien els desmenjats. Els no-no, incòmodes, saltaven de conversa en conversa a la recerca de complicitats. Els irònics ni-sí-ni-no-sinó-tot-el-contrari, un espècimen perfectament glocal, fugien del debat com de la pesta. I després encara hi havia exemplars curiosos com els silenciosos mmm-mmm, els somrients i ambigus ha-ha-ha i els que estan per sota del bé i del mal, els incombustibles gin-tònic.
La nit de l'ex-Ritz és sempre un bon termòmetre del que respira la barreja cultural barcelonina. Des del 1968, quan en ple franquisme es va instaurar el Pla -Terenci Moix va ser-ne el primer guanyador-, és punt obligat de trobada dels universos literaris català i castellà. La fórmula ha continuat tots aquests anys de democràcia. I és perfectament probable i del tot desitjable que en el futur segueixi. Perquè vagi com vagi aquest 2014, vingui el que vingui, Barcelona seguirà concentrant talent literari i potència editorial en castellà i en català. I sens dubte el Nadal i el Pla, si cap jurat no ho espatlla, seguiran sent premis emblemàtics.
D'aquí uns anys, quan el tema estigui resolt i ben resolt, al Palace hi tornarà a regnar la parella perfecta: la literatura i el gintònic. Visca!