No és un debat a la tele, és el Parlament

Quan a un país no se l’educa a parlar en públic, a debatre amb arguments, a escoltar amb respecte i cortesia, a utilitzar la ironia, i el subjecte-verb-complement només és un record boirós, passa com aquest divendres al Parlament. A l’escassa habilitat dels diputats per formular (un dia més) preguntes directes i raonades s’hi ha sumat durant més de quatre hores i mitja Alícia Sánchez-Camacho, que ha exhibit tot el repertori de trampetes que donen alguns partits en cursos de formació, truquets que donen aparença de control en un plató de televisió: interrompre, acusar l’altre d’estar nerviós, dir-li que ha estat fluix, fer-se l’ofès, parlar, parlar, parlar, i, sobretot, anar de blanc, que és el color de la puresa. A la pantalla hi deia “Parlament”, però namés semblava la tele.