No marxis enfadat que ets prou intel·ligent

Qualsevol amb una mínima experiència laboral ha passat pel tràngol de plegar. No és agradable. A vegades plegues d'una feina per culpa teva, altres cops no. Però l'orgull sempre queda ferit. En diaris, teles i ràdios, de tant en tant, veiem gent que no pot evitar la temptació de marxar posant-ho tot a parir. Plegar amb un cop de porta és humà però resulta decebedor quan ho veus fer a gent intel·ligent.

S'anuncia que Marçal Sintes substitueix Josep Ramoneda en la direcció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i apareix un manifest titulat El CCCB en perill amb la firma d'una colla d'intel·lectuals de renom internacional. Carai, ja poden estar tranquils. Sintes és més jove, pertany a una generació diferent, però bé deu tenir idees pròpies. El 2038, és a dir, d'aquí disset anys, que són els que s'hi ha estat en Ramoneda, podrem jutjar la seva feina al CCCB. I si els intel·lectuals del manifest continuen vinculats al centre, segurament que també llavors defensaran el llegat d'en Sintes. Per ser justos, la pregunta correcta no és si qui arriba té més o menys mèrits que qui plega, sinó si els mèrits de Sintes avui són equiparables als de Ramoneda el 1989, quan va ser triat.

Sóc lector dels articles que Ramoneda publica a El País . En el del 8 de novembre oferia als dirigents del PSC unes reflexions força lúcides que ara poden ser-li útils: "Seria catastròfic per al futur d'aquest partit que una lectura triomfalista del resultat [electoral] reforcés la tendència actual a afrontar el pròxim congrés sense cap voluntat de regeneració i de canvi en profunditat". I tot just dimecres passat, va escriure: "Anàlisi vol dir també disgregació. I això probablement exigeix una revisió profunda dels instruments, començant pels propis partits. Els socialistes [...] en podrien ser pioners". Ara, com és habitual, el CCCB serà pioner.