Objectiu: desplaçar Google
H ome, l'aplicació per als smartphones Android que Facebook va presentar dijous, es queda molt curta respecte al que podria haver estat. Els telèfons en què es podrà instal·lar a partir de divendres -mitja dotzena de models de gamma alta de Samsung i HTC- i els que la portin incorporada -el nou HTC First, que aquí vendrà Orange, i alguns models futurs de Sony i Samsung- es transformen en extensions mòbils de Facebook, on l'activitat dels nostres contactes a la xarxa social més gran del món apareix en primer pla mitjançant una seqüència de fotografies comentades, notícies del mur i notificacions de missatges amb què podem interactuar ("M'agrada") des de la mateixa pantalla d'inici.
Però d'entre les moltes funcions que haurien estat possibles -substituir les credencials de Google per les de Facebook, la càmera del sistema operatiu per Instagram i la botiga Play Store per un catàleg d'aplicacions propi, o fins i tot oferir comunicacions de veu alternatives a les trucades de l'operadora de telefonia-, la primera versió de Home només n'inclou una: la potenciació dels xats amb Facebook Messenger, que ara es poden fer servir fins i tot dins d'altres aplicacions. Això probablement respon a la impotència de Facebook davant la fuga dels seus usuaris més joves cap a apliserveis de missatgeria alternatius com KakaoTalk, WhatsApp i Line. El futur de la firma implica recuperar minuts d'atenció d'aquests usuaris.
Mark Zuckerberg ja va avisar que Home s'actualitzarà cada mes, de manera que és possible que algunes de les prestacions citades s'hi acabin afegint, però resulta molt significatiu que Facebook, conservant els fonaments del sistema operatiu Android, s'hagi assegurat d'incloure des del començament dues funcionalitats que perjudiquen directament el negoci de Google i afavoreixen el seu: l'ocupació de la pantalla del telèfon en repòs i la substitució del menú d'aplicacions per una graella d'icones pròpia.
En ocupar la pantalla d'Android en repòs -amb el telèfon sense desbloquejar- amb el contingut social de l'usuari, Home aconsegueix un emplaçament privilegiat per al producte de Facebook: els anuncis. Zuckerberg ja va confirmar dijous que aviat començaran a mostrar-hi publicitat, que serà segmentada per a cada usuari d'acord amb els interessos que ell mateix ha facilitat explícitament amb el seu perfil o de manera implícita amb la seva activitat. El sistema, que Amazon ja fa servir en la pantalla de repòs de les seves tauletes i e-readers Kindle, potser permetrà a Facebook assolir el rendiment comercial que fins ara no aconseguia amb les aplicacions mòbils convencionals.
La incorporació d'un menú d'aplicacions Android propi de Home resulta encara més perversa. D'una banda, Facebook podrà anar acumulant dades sobre quines aplicacions del telèfon fem servir per afinar el seu grau de coneixement sobre la nostra activitat. I com que el GPS també li proporcionarà informació geogràfica, podrà deduir-ne patrons: per exemple, si el 80% dels dies l'aparell no es mou d'un lloc determinat entre les 22.00 h i les 7.00 h, sabrà on vivim. De l'altra, en reemplaçar el menú estàndard d'aplicacions d'Android amb l'excusa de facilitar l'accés als serveis propis, Facebook expulsa de la pantalla inicial d'Android el formulari de cerca de Google, que és l'origen d'una proporció altíssima de consultes espontànies i, per tant, una font fonamental d'ingressos per publicitat en els resultats de les cerques. No és que instal·lant Facebook Home en un telèfon ja no es pugui buscar a Google, però caldrà fer més operacions amb el dit que fins ara.
Atacar la línia de flotació del negoci publicitari de Google fent servir el seu sistema Android no és una exclusiva de Facebook. Amazon ja ho fa amb els citats aparells Kindle, basats en una versió modificada d'Android. Però la principal amenaça per a Google en aquest aspecte podrien ser els smartphones de Samsung. La firma coreana fabrica més de la meitat dels dispositius amb Android que es venen al món, i si bé en el nou model Galaxy S4 encara no ha gosat eliminar els accessos als serveis de Google (el catàleg Play d'aplicacions, música i vídeos; el xat de GTalk; la cartografia de Maps; el cercador amb la veu; el traductor), sí que ofereix alternatives pròpies: la botiga Samsung Hub, la missatgeria ChatOn, el navegador S Voice Drive i la funció S Translator, respectivament, tots vinculats a unes credencials d'usuari de Samsung diferents de les de Google. I encara hi afegeix algun servei que Google no preveu: el monitoratge de l'estat de salut amb S Health.
Com més s'enganxi l'usuari als serveis de Samsung, més fàcil serà que en canviar de smartphone ja no triï un altre Android, sinó un model amb Tizen, el sistema operatiu promogut per la mateixa Samsung i Intel amb el suport de la Fundació Linux, del qual a l'estiu sortirà al mercat un cosí del Galaxy S4 amb les mateixes funcions, però sense vincles amb Google. Al gegant d'internet se li pot escapar l'hegemonia per les costures del mòbil. La seva principal arma: mantenir el lideratge en facilitat d'ús, que encara conserva. Als usuaris només ens queda decidir qui volem que ens conegui millor que nosaltres mateixos per bombardejar-nos amb anuncis.