Quan encara no ens hem fet a la idea de la compra de WhatsApp i les seves conseqüències, ahir Facebook va anunciar una altra adquisició: la d’Oculus VR, fabricant d’unes ulleres de realitat virtual que causen sensació entre els aficionats als videojocs. La companyia de Mark Zuckerberg es gastarà 2.000 milions de dòlars (400 milions en efectiu, la resta en accions) per controlar la companyia, nascuda fa menys de dos anys gràcies a una campanya de micromecenatge a Kickstarter, el Verkami americà dels projectes tecnològics.
Igual que en el cas de WhatsApp, Facebook assegura que Oculus VR seguirà funcionant de manera independent. Però si el dineral que va pagar pel servei de missatgeria podia estar relativament justificat pels 450 milions d’usuaris que té, costa imaginar què pot treure Facebook d’una empresa que fins ara només ha venut 75.000 ulleres de mostra a creadors de videojocs. Hi ha qui diu que la realitat virtual és la pantalla on Facebook vol replicar l’èxit amb l’oci electrònic que li ha funcionat tan bé a la web com se li resisteix als mòbils. Pot ser, però crec que és més senzill: Facebook compra Oculus VR perquè pot, i perquè les empreses de software amb diners a caixa han sortit a comprar hardware innovador que esperen que algun dia sigui negoci. Pot estar vinculat a la seva activitat actual, com la compra de Nokia per Microsoft, o bé no tenir cap relació, com el fabricant de termòstats Nest que Google va comprar fa pocs mesos per 3.200 milions. Fins i tot les empreses més clàssiques s’aboquen a la novetat: ahir mateix sabíem que Intel ha comprat Basis, que fa rellotges intel·ligents.
En el camp de les ulleres de realitat virtual, Oculus VR té un competidor: les Morpheus que acaba de presentar Sony. És d’allò més interessant observar com aquesta empresa japonesa va per lliure: és l’única gran marca que no ha adoptat per als seus rellotges connectats la variant Wear del sistema operatiu Android que acaba de presentar Google.