Partir-se per la meitat

Partir-se per la meitat és un clàssic dels partits catalans quan han de decidir-se entre l’eix nacional i l’ideològic. Li va passar a ERC quan va pactar amb Montilla el 2006 podent-ho fer també amb Artur Mas. Li ha passat una mica al PSC quan va expulsar el maragallisme del seu si.També a Unió quan va sotmetre a consulta la seva posició respecte a la independència. Les escissions sempre són traumàtiques, però responen a una realitat: i és que de vegades la pluralitat interna pot portar una organització a la paràlisi, al desgovern i, en última instància, al col·lapse. L’equilibri entre faccions no sempre és possible, i ni tan sols desitjable. A última hora la política és acció, i si una força no és capaç de prendre decisions deixa de ser útil. Deixa de ser política per ser un fi en ella mateixa.