Si perds ets escocès / En nom de la seguretat

Si perds ets escocès

Fred Perry, més conegut per les samarretes de dos botons per vestir l'Òscar Dalmau que per ser un campió, va ser l'últim britànic a guanyar a Wimbledon. Era el juliol del 1936, un moment en què, per dir-ho curt, aquí no estàvem pendents del resultat del tercer set. Des d'aleshores, els britànics malden per trencar el que ja consideren que és més que un malefici esportiu. Tim Henman, un tenista d'Oxford amb més educació que revés liftat, va ser qui va estar més a la vora de convertir-se en heroi. Però es va quedar amb les ganes. Va aconseguir arribar quatre vegades a les semifinals però, com Tàntal en el seu suplici, mai no va arribar a jugar el partit decisiu per a desesperació seva i per a lament dels seus compatriotes. La passió per Henman va ser tanta i el van tenir tan a prop de la glòria que en van crear un mite. Avui el Henman's Hill és un pujolet de gespa natural que hi ha dins del selecte recinte de l'All England Club, als rodals de Londres. Els seguidors que han comprat l'entrada per anar a Wimbledon però no han pagat prou per tenir accés a les pistes posen una manta a terra i s'hi asseuen al damunt per fer el picnic i mirar els partits a través de la pantalla gegant. Sovint hi ha més ambient en aquella muntanya que a les mateixes graderies. Avui Andy Murray, l'ídol local, torna a jugar una semifinal de la qual és clarament el favorit. Tothom sospira, obsessivament, perquè derroti el polonès Janowicz i, diumenge, pugui guanyar-li la final a Novak Djokovic. El repte és enorme perquè, l'any passat, Murray, amb tota la pressió al darrere, va acabar plorant després de perdre el títol contra Federer. Ahir a la tele entrevistaven seguidors del tenista de Glasgow al Henman's Hill. Una noia ho va tenir clar: "Si guanya serà un jugador britànic, si perd serà escocès". Els sona?

En nom de la seguretat

En nom de la seguretat, estan florint les càmeres que et filmen al carrer. En nom de la seguretat, t'has de despullar als aeroports amb pacient resignació. En nom de la seguretat, el departament de Justícia dels Estats Units escolta les converses de vint periodistes d'Associated Press. En nom de la seguretat, Obama espiava mig món. En nom de la seguretat, Bush va fer la guerra contra l'altre mig. En nom de la seguretat, es protegia Corinna abans que tots sabéssim que era l'amant de capçalera. En nom de la seguretat, es va aprovar la llei Corcuera de puntada a la porta. En nom de la seguretat, a un avi que va amb bastó al camp del Barça li prenen el tap de rosca de l'ampolla d'aigua perquè no la llanci al cap de ningú. En nom de la seguretat, la Guàrdia Civil va entrar a casa de l'Èric Bertran pensant que lluitaria contra l'Exèrcit del Fènix. En nom de la seguretat, fa dècades que a Egipte es cometen abusos i maltractaments. I qui diu Egipte diu l'inventari de països que assenyala, cada any, Amnistia Internacional. En nom de la seguretat, els Estats Units busquen Edward Snowden com si fos el tercer violador de Manhattan. En nom de la seguretat, Garzón va fer la batuda preventiva abans dels Jocs Olímpics. En nom de la seguretat, s'acumulen les detencions il·legals. En nom de la seguretat, se t'incomunica tres dies si t'apliquen, ni que sigui per confusió, la llei antiterrorista. En nom de la seguretat, el conseller Espadaler ha trobat la manera de prohibir el burca sense haver d'enfangar-se en terrenys religiosos. En nom de la seguretat, aquesta sí que fa riure, María de los Llanos de Luna, delegada del govern central a Catalunya, deixa el seu pis i se'n va, amb la família, a viure en un xalet de Pedralbes que és patrimoni de l'Estat. Els 465 metres quadrats deuen ser en nom de la comoditat.