Petit diccionari de verbs mediàtics tramposos (2): Arrasar

BarcelonaEls que som més aviat de l'escola sòbria trobem el periodisme digital estrident en el seu èmfasi perpetu. La gent ja no critica, sinó que "esclata", i "les xarxes cremen" cada vint minuts allà on abans senzillament es generava un debat. Les coses ja no tenen èxit, sinó que arrasen. Però, en mèdia, arrasar és un verb que serveix també per detectar quan els diaris digitals estan colant propaganda com si fos informació. A El Caso, d'El Nacional, trobo aquests titulars: "Lidl arrasa amb autèntiques gangues de Nadal a preus increïbles", "La nova estufa de Lidl que arrasa en vendes per menys de 20 euros", "Lidl arrenca el Black Friday i arrasa amb un nou robot a un preu increïble". Tot això en els últims 30 dies. Una cerca de "Lidl arrasa" ofereix aquests altres resultats de mitjans: "Lidl arrasa amb aquest producte després de vendre 10 vegades més del que s'esperava" (Huffington Post), "Lidl arrasa amb una nova línia de roba" (As), "La nova línia de roba de Lidl arrasa en vendes i se'n dispara el preu a la revenda" (20 minutos) o "Lidl arrasa amb el vestit de Nadal per menys de 12 euros" (Okdiario). Podria ser que hi hagués una coincidència editorial al·lucinant, que fes que els periodistes de tots aquests digitals –d'ideologia i temàtica ben variada– coincideixin en voler parlar d'ofertes d'aquest supermercat en termes ditiràmbics. O podria ser que Lidl estigui pagant per aconseguir col·locar aquests missatges en els espais informatius dels mitjans. Perquè una cosa agermana totes aquestes notícies, a banda del to positiu: no estan identificades com a publicitat.

La culpa no és de la marca –que no és pas l'única que recorre a aquesta pràctica–, sinó dels mitjans que accepten publicar-ne el contingut sense etiquetar-lo convenientment. Diluir la frontera entre informació i propaganda sí que arrasa. La confiança en el periodisme, concretament.