BarcelonaVa fer la sensació que Van Gaal feia mesos que sabia com situar les seves peces per desmuntar la selecció espanyola. El 5-3-2 (o 3-5-2) holandès va trigar a funcionar, però, a partir del gol de Van Persie a les portes del descans, que va servir per empatar l’inicial gol de Xabi Alonso, es va expressar en tota la seva plenitud. I l’equip de Del Bosque va acabar desfigurat, impotent i deprimit. Holanda va tenir les idees tan clares que va destapar la falta de recursos de la roja, encallada quan el seu pla inicial va deixar de tenir efecte. L’1-5 frega el ridícul. Per contundent. Per merescut. Per sense resposta.
La proposta inicial amb Diego Costa de punta estirant la defensa rival i donant profunditat era bona en els primers compassos de partit. L’equip espanyol trobava espais entre línies i Andrés Iniesta i David Silva podien aparèixer per dins i repartir joc. Era igual que la roja no tingués extrems, perquè Azpilicueta i Jordi Alba, els laterals, donaven prou amplitud per evitar que el joc s’encallés en l’embut interior. Alguna passada excessivament vertical i llarga, per la temptació de trobar Diego Costa a l’estil matalasser, era l’alternativa a l’habitual joc curt espanyol, que va ser suficientment tècnic i àgil al principi per esquivar la dura pressió holandesa a camp rival.
Tampoc Holanda va apostar per dues referències obertes a dalt i va deixar la responsabilitat ofensiva a Robben i Van Persie, en duel amb els centrals. Estudiats al mil·límetre pel metòdic Van Gaal, els davanters holandesos van despullar-los en les jugades clau del partit. Primer, l’esquena de Ramos en una diagonal meravellosa i precisa de Blind des del mig del camp. I, després, la de Piqué en una finta exquisida de Robben per capgirar el marcador. Funcionava el pla holandès, amb un dibuix ample al sector mig, allà on la selecció espanyola sempre ha presumit de cuinar els partits.
Espanya, triturada
Però Espanya ahir no només no va mastegar cap jugada, sinó que va ser absolutament triturada. Potser la celebració de Van Persie amb Van Gaal en l’1-1 és un bon resum de tot: un equip que, durant quatre anys, ha acumulat gana, molta gana, i un munt d’hores de laboratori per saber què fer, quan i com, per revenjar l’últim Mundial. En plat fred.
De res van servir els recursos de fer entrar Fernando Torres per revolucionar res. Tampoc l’entrada de Pedro, per trobar amplitud en zones allunyades, va portar Espanya prop de la porteria rival. Res. Cap idea. Cap energia. I una duríssima sensació de por a rebre el sisè. O encara més.