DESPRÉS D'UN 2013 accelerat, i davant un 2014 imprevisible i decisiu, en què el procés català promet mantenir l'ai al cor de molta gent, proposo una teràpia de compensació individual: agafar-nos el nostre dia a dia amb tranquil·litat i bons aliments. Les emocions ja les posa la política. La idea és una teràpia feta de moltes miques: una mica de tot, però a poc a poc. Aquí teniu la llista.
Els dies lluminosos, sortir a passejar. Els dies de pluja, mirar per la finestra. Els dies de vent, fer volar la imaginació. Llegir sense pressa i pair bé cada pàgina. Donar conversa al veí i al desconegut que us atura pel carrer. Escriure mails, tuits i whatsapps curosament, com si fossin cartes de les d'abans. Fer el llit amb pulcritud, ben allisat. Esmorzar com cal, si pot ser amb forquilla i ganivet. Meditar una estona cada dia: res, deu minutets. Buscar temps per asseure's al sofà a rumiar. Pensar. No pensar en els enemics. Degustar de tant en tant, de nit, una bona pel·lícula. Comptar les campanades per saber l'hora. Visitar el bosc encantat i perdre-s'hi. Escurar el got de moscatell fins al final. Anar a dormir amb uns versos entre mans. Escoltar els fills i la parella (en lloc de fer-ho veure). Perdre el temps amb els amics. Per vacances, fer de la necessitat virtut i moure's poc. Tornar als orígens. Recordar. Conduir el cotxe o la moto sense presses. Damunt la bici, notar cada pedalada i cada carícia de l'aire a les galtes. Pujar i baixar per les escales, graó a graó. Respirar fondo. Mirar de tant en tant el cel estrellat i la lluna, sobretot si viviu a ciutat. Parar atenció al crepitar de la llar de foc. Retrobar el plaer de dormir. Cantar en veu alta les cançons que us agraden. Fer servir menys el microones i més els fogons. Escoltar música mentre planxeu. Caminar sense parlar pel mòbil, observant-ho tot. Allargar les sobretaules...
Per art de màgia, tot això també ens ajudarà a fer un país millor.