Tres apunts més sobre la reunió Mas-Rajoy. 1) A El Mundo escriuen el següent paràgraf: "La intenció última de Mas era la de fer veure a Rajoy que seguir l'exemple britànic amb Escòcia no hauria de significar «un drama» ja que, amb temps i gestionant-ho bé, en la consulta podria vèncer «molt probablement» el no". El que va entre cometes angulars està atribuït a unes "fonts del bàndol català" que cal considerar properes a Mas. Entenc, però, que no se les deuen creure gaire: si se les creguesin seria notícia de portada. Ens vénen mesos -o, glups, anys- d'aquest tipus d'insinuacions. 2) José Antich, a La Vanguardia , ahir: "Així, la consulta de Mas continua viva i no farà passos enrere. Tampoc un pas cap al buit". Només un dia abans, en canvi, escrivia en termes molt menys falaguers i insinuava la defenestració política de Convergència: "La batalla política, si no hi ha autorització i no hi ha acord sobre la consulta, es traslladarà al 2016, si és que CiU se'n surt i el seu govern no cau pel camí". ¿Tornen els moviments al vaixell insígnia de Godó? ¿O només és el lleu vaivé d'un desconcert? 3) Ni El Periódico ni El Punt/Avui expliquen que l'existència de la reunió entre Mas i Rajoy s'ha sabut gràcies a una informació de l'ARA. Citar no és només una qüestió de respecte entre mitjans. És, sobretot, de respecte cap al teu lector: amagar-li que la resta de diaris treuen també exclusives, a més de pueril, et retrata com un mitjà que encara creu que la informació només circula de manera vertical.
Al racó de pensar
ALEJANDRO BLANCO
DIRECTOR DEL COE, A LA CONTRAPORTADA D''ELMUNDO'
"Déu va amb Madrid 2020"