27/06/2011

El prodigi de ser nen

El 22 de juny, al Fòrum Impulsa organitzat per la Fundació Príncep de Girona, un reguitzell de ponents entusiasmen l'auditori a ser emprenedors, una qualitat que es porta de naixement però que també es pot adquirir, i que requereix il·lusió, paciència, valentia i perseverança a parts iguals. Gaudeixo com una nena de totes les ponències, que m'omplen d'optimisme i em desperten l'admiració de persones i històries vitals. Em declaro fan de Magnus Örn Scheving, que, amb una presentació divertidíssima, em fa reflexionar seriosament sobre la necessitat de treballar conjuntament contra l'obesitat infantil; fan de José Antonio Marina, "indignat educatiu", que exposa amb claredat com és de potent invertir en educació ; i fan de Jiajia Wang Liu, que ens transmet una injecció d'energia per esforçar-nos cada dia, malgrat les circumstàncies.

El públic s'aixeca a aplaudir fervorosament la presentació de Felix Finkbeiner, un nen prodigi de 13 anys que amb una seguretat esfereïdora i un discurs impecable fa una proposta per estabilitzar les emissions de CO , si cada habitant del planeta planta 15 arbres l'any. El missatge és tan lloable com ingenu, propi d'un nen, en edat d'estar formant-se a l'escola, tot i que hi ha nens més formats que alguns professors. Aplaudeixo la iniciativa i les bones intencions d'en Felix, però no aplaudeixo que l'aplaudim. Els nens són nens, i aquesta evidència és la que ens entendreix, i perquè són nens els hem de protegir. Ens fa molta gràcia que un nen parli amb tanta vehemència, però no ens en farà quan deixi de ser nen, i a ell no li farà cap gràcia no fer gràcia. I és per això que celebro la iniciativa de l'Acadèmia del Cine Espanyol de no premiar els menors de 16 anys als Goya, perquè ja hi ha hagut massa nens prodigi que no han superat el prodigi de fer-se adults.