Embarassades i empresonades

El 30 minuts va emetre diumenge un reportatge de la BBC que denunciava una situació espantosa: als Emirats Àrabs Units les dones que tenen relacions sexuals fora del matrimoni són condemnades a la presó. Sovint ho delata l’embaràs i aquest és el seu delicte. Així doncs, tenen centres penitenciaris per a dones on les tanquen durant la gestació o amb els seus fills durant mesos i fins i tot anys. Això sí, els posen un hijab de color rosa com a uniforme. Als aeroports hi ha controls estrictes perquè si alguna immigrant embarassada intenta fugir abans de ser descoberta ho puguin impedir. Altres no tenen ni l’opció de marxar: com que la majoria treballen com a servei domèstic, els amos els requisen el passaport en contractar-les. Alguns són els seus mateixos violadors. En deixar-les embarassades les acomiaden sense retornar-los la documentació.

Embarassades i encadenades ha trobat testimonis a Dubai que posen en evidència com es vulneren els drets humans més fonamentals perquè tenen un sistema judicial basat en la xaria (el dret islàmic que regula també aspectes que fan referència a criteris morals i de vida íntima).

Els testimonis d’aquest 30 minuts fan esgarrifar. Per contrast, el reportatge demostra com les autoritats dels Emirats Àrabs Units han declinat fer qualsevol entrevista o declaració al programa. El relat provoca en l’espectador un sentiment d’indignació creixent i, per comparació, a nivell televisiu es delata una situació d’hipocresia i de distorsió de la realitat que l’audiència patim de manera habitual. Ens hem fet tips de veure reportatges que retraten aquestes monarquies dictatorials del golf Pèrsic des del punt de vista dels europeus que hi han anat a fer fortuna. Catalans o espanyols que s’hi han instal·lat per feina o negocis, futbolistes que comencen una nova etapa esportiva, reportatges per impactar l’audiència exhibint l’opulència i el luxe quotidià amb què viuen els autòctons. De vegades, de passada, com a element secundari i perquè no sigui dit, es menciona la situació menys agradable dels immigrants provinents de països subdesenvolupats. Els europeus parlen del país que els acull amb una indulgència evident i eviten temes compromesos. I els reportatges televisius cauen en la contemplació fàcil: preguntar als residents acomodats i dirigir la mirada allà on deixen posar les càmeres, exportant una idea de país pròsper i obert. I s’esbiaixa el context. El més difícil i revelador és aconseguir testimonis com els d’Embarassades i encadenades i furgar en el que aquests països amaguen sota les catifes.