Que es facin un petó! Que es facin un petó!

Amb la ressaca periodística de la nit electoral, Antonio García Ferreras tornava a la seva batalla matinal a El rojo vivo. Aquest dilluns valorava els resultats amb els tertulians i entrevistava els representants dels partits perquè es pronunciessin sobre els possibles pactes. Va connectar amb Albert Rivera i, acabada l’entrevista, García Ferreras el va acomiadar amb una èpica i un agraïment desaforat: “Gracias porque siempre está dispuesto a dar la cara. Usted y los suyos. En los buenos momentos y en los momentos difíciles. Anoche usted aceptó preguntas, igual que Pablo Iglesias. No las aceptaron ni Pedro Sánchez ni Mariano Rajoy. Anoche usted dio la cara con los suyos. Hoy usted la sigue dando. Y eso los medios de comunicación lo agradecemos. Usted decía la frase de que no hay nada más poderoso que una idea a la que todavía no le ha llegado su hora. Quizá no le ha llegado su hora a Ciudadanos”.

Costa comprendre que els periodistes es mostrin dòcils i complaguts amb els polítics. Les relacions entre mitjans i polítics són intercanvis d’interessos, no de favors ni copets a l’espatlla. Reblar-ho amb un missatge d’ànim afectuós ja va ser ridícul. Rivera no hi tenia res a perdre acceptant l’entrevista. El polític li va tornar amb escreix la reverència: “Me gustaría felicitarles por el trabajo que han hecho muchos periodistas, en campaña, fuera de campaña, en los platós... Algunos critican lo que es un plató de televisión, el trabajo periodístico. Pero creo que no hay democracia sin periodismo. Y que desde luego los datos de audiencia reflejen (como pasó ayer por la noche) que el periodismo, el debate y la pluralidad triunfan también es muy buen síntoma para España”. I García Ferreras s’hi tornava: “Gracias por dar la cara una vez más. ¡Y suerte!”

Ja esperàvem que els tertulians cantessin allò dels casaments de “Que es facin un petó! Que es facin un petó! Un petó de cine!” Només faltaria que Rivera no accedís ara a ser entrevistat per La Sexta. La cadena i el grup mediàtic el van catapultar. Fa anys que La Sexta va triar Rivera com a portaveu exclusiu del procés a Catalunya, l’únic polític català amb qui analitzaven el reclam d’independència, quan Ciutadans només era la penúltima força al Parlament, amb tres i nou diputats. Atresmedia l’ha tingut setmanalment en antena als seus dos canals principals. ¿Cal aquesta genuflexió periodística d’agraïment i les paraules de confort a un polític l’endemà de les eleccions? ¿Cal que sigui un polític el que torni el favor donant carnets del que és periodisme i el que no? Aquest intercanvi televisat de floretes no em va semblar propi ni de la política ni del periodisme.