Comencem l'any inquiets perquè no sabem què ens passarà aquest 2014 a cadascú de nosaltres. El nostre neguit és la base del teu negoci. També el desig de trobar algú, qui sigui, que ens transmeti seguretat. "Digue'm que tot anirà bé, encara que sigui mentida".
Els meteoròlegs tenen un avantatge sobre els periodistes: que, a part d'explicar el que ha passat, també diuen què passarà. Esperem les prediccions dels homes del temps, com també les dels economistes o dels polítics, perquè, enmig de tanta incertesa, necessitem saber què vindrà. Els dots de vidència dels nostres governants són curiosos: quan tothom ja patia la crisi, ells no la veien per enlloc, i ara que amb prou feines algú nota la recuperació, ells ja han vist la llum. I si preguntes més del compte, pot ser que et despatxin amb un "Bendiciones y buenas noches" a l'estil Sandro Rey.
Et parodien a l'APM? amb les teves prediccions equivocades. El Buenafuente imita el teu cinisme, aquella manera teva d'inventar-te un futur per a la gent que et truca mentre mostres a càmera el desinterès més absolut pel que t'estan explicant. Formes part d'una tradició de vidents extravagants, que va d'Aramís Fuster al Mag Fèlix passant per Rappel. Com si qui endevina el futur no pogués tenir ni els mateixos comportaments ni la mateixa aparença que els mortals que no en tenim ni idea.
Surts a la tele de matinada, el moment en què la gent que ho està passant malament se sent més sola i més feble, més trista. Els demanes que et truquin, que tu els ajudaràs. Jugues amb un material extremadament sensible, com són les persones i els seus problemes de salut, de parella o de feina. Saps que no marcarà el teu número ningú que ho estigui passant bé, que quan el present ens funciona no estem per trucar a la tele, a quarts de tres de la matinada, demanant pel futur.
He llegit a la Revista del Vallès que vas néixer a Jerez i que vas venir a Granollers d'adolescent. És tot el que he trobat de tu. M'agradaria trucar-te i preguntar-te qui eres abans de sortir per la tele. Qui seràs després. Qui ets en les hores del dia que no fas programa. Si penses en la fragilitat de la gent que recorre a tu. I si, quan vas a comprar al súper, et ve al cap que potser la caixera que et cobra és la mateixa que et trucarà a la nit perquè li diguis que les coses li aniran bé. Encara que sigui mentida.
P. D. Ja veus que aquesta és la carta d'un descregut. D'algú que, davant d'un futur incert, pensa que només hi ha dues opcions: o reconèixer que no en sabem res o inventar-te'l, com fas tu. Per això, em veig incapaç de predir quin futur us espera als que viviu del futur dels altres.