Per què ens ha de preocupar la crisi dels emergents

EconomistaPerilla la recuperació econòmica? Aquesta és una pregunta que deu passar pel cap de molts ciutadans aquests dies veient els moviments caòtics que estan fent trontollar les divises de molts països emergents, com el Brasil, Turquia, Rússia i l'Índia.

La sacsejada d'aquests països té l'origen en la retirada sistemàtica dels estímuls que havia aplicat la Reserva Federal dels Estats Units i en la percepció de molts inversors que els països desenvolupats estan en plena recuperació. Aquest últim punt és important perquè implica que els tipus d'interès en aquests països eventualment començaran a pujar, i faran més atractius els seus actius. De fet, la forta pujada que ha experimentat la borsa espanyola a partir del maig de l'any passat ha estat en gran mesura el resultat de l'arribada de diners que han sortit dels emergents.

Ara la pregunta és si la crisi que s'està començant a veure als emergents no començarà a amenaçar la mateixa recuperació de les economies desenvolupades que l'ha provocat. Certament hi ha evidències que l'impacte s'està fent notar. Des de l'estiu s'està estancant el creixement de les exportacions tant d'Alemanya com d'aquesta nova Alemanya que és Espanya. I, evidentment, en termes d'impacte sobre el comerç, el pitjor encara ha d'arribar. En el cas d'Espanya, al novembre les comandes de productes industrials de països fora de l'eurozona -principalment emergents- van caure un 10,1%, en comparació amb un any enrere. L'economia espanyola s'ha replegat sobre el consum domèstic durant l'últim semestre, però aquest recurs no podrà aguantar gaire temps, i fins i tot les vendes al detall van caure al desembre tant a Alemanya com a Espanya.

El gran risc, però, seria que la crisi dels països emergents acabés totalment amb la fràgil recuperació espanyola en cas d'empitjorar, com, per exemple, si cau un país. Ucraïna i l'Argentina són els candidats més evidents a implosionar i, si passés, es podria reviure un contagi semblant al que va provocar Grècia. Un esdeveniment d'aquest tipus podria tornar a enviar l'economia global cap a la recessió. És difícil en aquests moments avaluar les possibilitats, però la situació a Ucraïna és més delicada cada dia que passa.

Al mateix temps, és segur que la taxa de creixement dels emergents s'alentirà aquest any -estan pujant els tipus d'interès a tot arreu- i arrossegarà cap avall les perspectives de l'economia global. Per tant, la pressió inflacionista sobre les matèries primeres i l'energia baixarà, i amb això farà augmentar l'amenaça de la deflació a Europa.

Tot plegat representa un maldecap important per als bancs centrals, que en vista de la incipient recuperació econòmica havien començat a retirar les injeccions de diners, uns diners que també havien arribat als emergents. Però aquesta retirada ara està perjudicant els emergents i matant la recuperació i, per tant, no queda gens clar si és una política encertada. D'altra banda, l'opció que els bancs centrals tornen a fer aquesta política -que des d'un bon principi fomentava els desequilibris que ara s'estan corregint- no sembla la via més assenyada.

Passa si fa no fa el mateix amb la pujada de la borsa espanyola. Si aquesta pujada està inspirada només per la perspectiva de diner fresc que ofereix Mario Draghi, el valor de les accions podria tornar a caure tan ràpidament com ha pujat, de la mateixa manera que estan caient les borses de Turquia, l'Índia i el Brasil. Al cap i a la fi, tot això ens deixa amb una pregunta plantejada aquesta mateixa setmana pel governador del banc central de l'Índia, Raghuram Rajan: "¿Les nostres societats no han sigut massa egoistes, en utilitzar certs països quan nosaltres estàvem contra la paret i després deixar-los caure quan hem pensat -potser erròniament- que no els necessitàvem?"