06/10/2019

Com quedar bé reclamant una purga política

UN DELS PROBLEMES del periodisme (seriós) és provar les relacions causa-efecte, que solen ser elusives. Però els mitjans sense escrúpols no tenen problemes en forçar-les o, directament, en inventar-les. Llegeixo a El Mundo : “El PSC manté el contracte a la dona de Puigdemont de 6.000 euros al mes”. Es refereix al programa setmanal en anglès que Marcela Topor realitza per a La Xarxa i que rep un finançament de la Diputació per aquest import. El to de la notícia i del titular és òbviament de denúncia i trasllada dues assumpcions. La primera, que Topor no va ser contractada per la seva vàlua professional. La segona, que el PSC li manté el suposat xollo perquè Núria Marín, la presidenta de l’ens, necessita el suport dels exconvergents. ¿Són dues causes possibles? Sí. Com també és possible que Topor -una professional amb una pila d’anys d’experiència- presentés un projecte sòlid i que ara el PSC senzillament l’hi renovi, com ha fet amb la resta de la programació. Deixar-la a ella sense programa per ser qui és seria una purga tan censurable com comprar-l’hi pel mateix motiu.

Si el diari vol demostrar la relació causa-efecte, hauria de tenir alguna cosa més que la insinuació que en fa un (interessat) portaveu de Ciutadans. Parlar de 6.000 euros al mes és el clàssic recurs per excitar els escandalitzables que no tenen gaire idea dels costos de la televisió. El programa ha crescut de manera notable en audiència i, a més, és un recurs que aprofiten després les escoles. És sobre la base de la vàlua i oportunitat de l’espai que Cs i el seu braç mediàtic armat haurien de discutir, si no tenen proves. Avui dia, els portals de transparència permeten identificar els greuges i favoritismes. Però l’esforç d’ El Mundo queda, al final, com un atac ad hominem que més aviat els retrata.