Quin mal que ha fet el triplet a Espanya!
A aquestes alçades de la pel·lícula a ningú li pot quedar cap dubte que el triplet ha fet molt de mal a Madrid i a Espanya en general. Perquè per moltes Copes d’Europa que tinguin, mai a la seva història el Reial Madrid ha aconseguit un triplet. I el Barça ja en porta dos. De fet, és l’únic club d’Europa que ho pot dir. I el club blanc ha desaprofitat l’ocasió d’obrir un cicle. La décima va ser un miratge dins d’una dècada d’hegemonia clarament blaugrana.
I, posats a buscar un culpable, han triat Gerard Piqué. És cert que ell també s’ho ha buscat, amb comentaris com el de la celebració del Camp Nou, i que segurament li encanta que el critiquin tenint el triplet a les mans, però és i serà l’ase de tots els cops: els futbolístics i els polítics.
Perquè, de fet, s’han tret la màscara. Madrid i selecció espanyola gairebé són una mateixa cosa. Els xiulets a Piqué són fruit de l’al·lusió a Kevin Roldán, als xiulets a l’himne a la final de Copa i al fet que el defensa anés a la manifestació de l’Onze de Setembre. Tot ben barrejat i preparat per encendre l’ira d’uns aficionats que ajunten política i futbol quan els interessa. Es pot xiular Piqué perquè el públic és lliure de mostrar la seva opinió i d’expressar-se com vulgui, però no es pot xiular l’himne perquè és una falta de respecte i un insult als espanyols. Com quedem?
La incongruència arriba al seu màxim exponent quan t’insulten per anar a una selecció que és l’única oficial en què pots optar a jugar i et sancionarien si no hi anessis. Et xiulen per haver defensat públicament el dret a decidir quan el mateix seleccionador també s’hi ha manifestat a favor. El critiquen per haver passejat una bandera catalana a la final de la Champions i plantar-la al mig del camp quan Iniesta portava la de Castella-la Manxa i Pedro lluïa la canària. En canvi, haurien vist amb bons ulls que Morata hagués ensenyat l’espanyola, tal com va prometre, si hagués guanyat la Champions.
El triplet ha fet mal i no suporten veure que a cada celebració els jugadors afegeixen un “Visca Catalunya” al “Visca el Barça”. Segurament no té cap sentit i menys quan molts ho diuen per obligació, però veient la ràbia que els genera, benvingut sigui. Els que sempre han volgut separar política i futbol són sempre els primers que ho barregen, com quan van guanyar el Mundial i l’Eurocopa i el nacionalisme espanyol ens inundava el dia a dia. El problema és que no pots desactivar-ho al teu gust i triar quan vols que l’esport sigui política, perquè històricament sempre ho ha sigut i ho continuarà sent.