TANT SI PARLEM de la crisi econòmica com del trencament del PSC com d'un conflicte de parella com la disputa d'una escala de veïns, una evidència que convida a extremar la prudència és que el que perds serà molt difícil de recuperar. Sovint impossible. Parlo de vots i escons però també de llocs de treball i drets o també de confiança i lleialtat. Avui abordem a economia com creix la desigualtat, i el més dramàtic de la tendència és com costarà d'aturar i de revertir. I el risc que la crisi se'n vagi anant però la desigualtat es quedi com la pitjor de les herències. Les causes són múltiples, però caldrà atacar-les amb encert i ser conscients que el que trigues anys a aconseguir i minuts a perdre no es recupera en minuts, sinó probablement en anys. I pots no tornar-ho a recuperar. Avui parlem també de què farà el PSC amb els que van votar que sí, i potser Navarro encara creu que expulsant-los s'acabarà el problema definitivament, quan en realitat es farà més gros, com ja li estan demostrant els diputats que el van obeir amb la votació però no estan d'acord amb l'expulsió. Tot pot empitjorar, fins a arribar al desastre final. I en plena davallada és crucial concentrar-se a aturar la inèrcia. Quan vas avall un petit error es fa gran i un de gran es converteix en gegant. Hi ha un instint que cal refrenar, el de deixar-se anar, rendir-se, que peti tot i ja tornarem a començar, millor fer net, ja he tocat fons i remuntaré a partir d'aquí. Es pot entendre aquesta idealització d'una nova etapa abandonant persones o trets característics o punts que et definien. Però no sol funcionar. El terra pot ser més avall del que pensaves. I la dificultat de recuperar-te té a veure també amb la profunditat de les ferides.