Repressió en alta definició
PeriodistaUna vegada més, TV3 va oferir una programació ben estructurada, que va funcionar a nivell tècnic i de contingut. Connectant amb el 3/24 a primera hora, amb els Especials 1-O de matí, migdia, tarda, vespre i nit, i amb els Telenotícies. Contenció informativa i professionalitat. Van garantir la pluralitat d’opinions i, en les entrevistes, totes les formacions polítiques. L’engranatge de la televisió pública va funcionar amb la mateixa eficàcia que la gent del carrer. Un ciutadà en un col·legi deia a una periodista de TV3: “Soc aquí des de les set menys tres minuts i mig”. Rigor escrupolós. Singular la connexió de Jaume Freixes des de la Puerta del Sol de Madrid, en la concentració a favor del dret a decidir: “Aquest cop no hem hagut d’amagar el micròfon de TV3 i fins i tot ens hem sentit estimats perquè ens han deixat flors”.
Ferreras, desubicat
La Sexta va triar la Fundació Tàpies com a plató improvisat. Van encertar amb els opinadors a les taules de debat, on fins i tot vam trobar Josep Cuní. Ens va estalviar, per un dia, els Marhuendas i incendiaris habituals que parlen de Catalunya des d’una realitat paral·lela. Cristina Pardo li va donar cinquanta voltes a Antonio García Ferreras com a professional. García Ferreras es va convertir en un tertulià més. En comptes de repartir joc prenia partit. Reconduïa les converses cap a prejudicis personals sobre el Procés en comptes d’escoltar els que en saben més que ell. La Sexta va captar en directe un dels moments impactants de la jornada: l’alcaldessa de l’Hospitalet sent interpel·lada al carrer pels seus ciutadans enmig del caos.
8TV, fora de joc
La tele del grup Godó no pot aconseguir credibilitat informativa si en dies tan importants converteixes la tele en un aparell de ràdio, posant imatges en bucle mentre sona RAC1. Qui posa la tele no és per escoltar la ràdio. A dos quarts de vuit del vespre, per fi, van fer 8 al dia. Un programa correcte, però tardíssim per tenir un paper televisiu rellevant en un dia clau.
L’escàndol de TVE
La cobertura del referèndum va recaure en el canal 24h. No informaven. Feien tertúlies de pensament únic. Una tertuliana tenia clar el truc: “ Van a estar todo el día en la cola las mismas personas para dar sensación de gente ”. Un altre deia que els independentistes havien ressuscitat Franco. Els titulars de pantalla només destacaven informacions de les figures contràries al referèndum: Rajoy, Santamaría, Rivera, Millo, Zoido, García Albiol, Iceta... De fet, no van ni oferir la compareixença oficial de Puigdemont en directe.
L’escàndol va ser el Telediario. Al migdia, en el segon titular ja posaven l’exemple d’una urna al carrer i d’una altra que va caure a terra i les paperetes es van abocar per demostrar frau electoral. Els nyaps convertits en notícia. En el tercer titular, van promocionar el rol de la Guàrdia Civil amb una imatge en què ajudaven un nen a baixar de les espatlles del seu pare, que l’havia posat enmig de la batalla. Les Germanetes de la Caritat, vaja.
Manipulació a Antena 3
L’informatiu de Matías Prats va ser una farsa. Mónica Carrillo resumia: “ Como saben, las votaciones se están desarrollando sin censo, sin sobres, con urnas opacas y en algunos casos en medio de la calle ”. En un vídeo van recollir el pols dels contraris al referèndum explicant la quotidianitat dels sorolls del seu diumenge: la cafetera, la rentadora, la persiana del bar... per acabar dient: “ Quizás todos estos sonidos habituales sean los únicos importantes. Son los únicos que sirven para dar voz a esa otra mayoría en Catalunya que está pendiente de lo que pasa pero que sigue adelante con sus planes ”.
Alta definició
Les imatges de càrregues policials i de la Guàrdia Civil a Catalunya durant la dictadura les tenim arxivades en el record amb el gra més gruixut del cinema o en fotografies en blanc i negre. L’1-O ha fet que ara les revivim en l’alta definició de la televisió o en pla subjectiu, a partir de gravacions de mòbil dels mateixos agredits. Però, igual que aquelles, són les imatges que passaran, amb tota seguretat, a la història.