Potser les protestes de l'Euromaidan de Kíev no seran una nova versió de la Revolució Taronja però tampoc són una guspira que els diners de Rússia i una rebaixa en el preu del gas aconsegueixin apagar. El president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, ha aturat la fallida econòmica del país fins després de les eleccions del 2015 però ni podrà arreglar cap dels problemes profunds que ofeguen Ucraïna, ni ha mostrat cap intenció d'escoltar el carrer, ni ha aturat una violència policial arbitrària i desmesurada, que continua reprimint la contestació a cop de pallisses i detencions. Mentre la UE i els EUA debaten possibles sancions contra Ianukóvitx, la mobilització dels ucraïnesos recorda que no es tracta tan sols de triar entre Europa o Moscou, sinó d'acabar amb aquest règim de corrupció i nepotisme, i amb una repressió que, dia a dia, enforteix i cohesiona un moviment opositor encara sense programa polític, però que creix en el convenciment que avui són més forts que abans de les protestes.